Una, dues... però no tres. El professor en qüestió fa anys que protagonitza litigis judicials contra el ministeri d’Educació. De fet, en dues ocasions havia aconseguit la victòria als tribunals. En la primera, va provocar que s’acabés anul·lant tot un concurs per consolidar places d’eventuals. En la segona, el mateix Superior li va donar la raó quan va entendre que el Govern havia vulnerat els seus drets en compartir informació amb dades sensibles amb els candidats d’una altra convocatòria per contractar docents de forma fixa.
En el tercer litigi, però, la justícia ja no li ha donat la raó. En aquest cas, també vinculat al concurs del 2018, demanava que la prova psicotècnica per la qual va ser exclòs del procés era “nul·la de ple dret per ésser il·legal”. I sol·licitava a la Batllia primer i al Superior després que es destruís i es condemnés Govern a indemnitzar-lo amb fins a 100.000 euros. 50.000 per danys morals i 50.000 per “pèrdua d’oportunitat”.
La justícia, però, va posar en relleu que aquesta pretensió era diferent de l’esgrimida prèviament, amb el recurs presentat per via administrativa. Llavors únicament demanava la repetició de la prova. Tant a primera com a segona instància es va entendre que, seguint la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, la petició havia de ser “congruent” amb la que s’havia formulat anteriorment.
No content amb aquesta resolució, l’home va presentar un recurs d’empara al TC. Entenia que se li havien vulnerat diversos drets, com el d’accés a la Justícia, a una tutela judicial efectiva i a obtenir una decisió fonamentada així com el d’intimitat i a la vida privada i familiar.
Els magistrats, un cop analitzat l’escrit, descarten que, pel que fa a aquests dos darrers drets, s’hagi produït cap vulneració. Sobre els altres, apunta que la sala administrativa del Superior “va fonamentar de manera molt clara la seva decisió en la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal” i que, a més, “cita de manera detallar el text i la jurisprudència relativa a la seva aplicació”. Per tant, la sentència té una conclusió “lògica i fonamentada” a més de “conforme al dret”. Entenen que no es pot considerar pas ni il·lògica ni arbitrària.
Per tant, consideren que el recurs “està mancat de contingut constitucional”. Així doncs, no pot ser admès a tràmit i, d’aquesta forma, tanquen la via judicial a les pretensions del professor.
Comentaris (3)