Els fets es remunten al 2016. L’home va recórrer a la justícia perquè entenia que l’empresa en la qual treballava l’havia fet fora de forma indeguda. Fins a juliol del 2020 no va tenir una primera sentència de la Batllia en la qual s’estimava de forma parcial la seva demanda i li atorgava el dret a una indemnització superior als 10.000 euros. El cas, però, encara es va allargar més perquè totes dues parts van presentar recurs d’apel·lació al Superior.
El Tribunal admet una vulneració del dret a un judici de durada raonable, però en canvi no accepta que no el recurrent no hagi obtingut una decisió fonamentada per part de Batllia i Superior
En aquesta ocasió, la segona instància va anar força més ràpid per prendre una resolució. Aquesta va arribar el passat desembre i va reduir de forma significativa els diners que havia de percebre l’extreballador. Arran d’aquesta resolució, va decidir acudir al TC. Entenia que s’havien vulnerat els drets a un judici de durada raonable i a obtenir una decisió fonamentada, tots dos reconeguts en l’article 10 de la Carta Magna.
En el primer dels punts, la sentència ara publicada pel Constitucional és clara: “En el cas objecte d’aquest recurs, és obvi que la tramitació del procediment ha tingut una durada excessiva (quatre anys fins a la sentència de primera instància i un raonable mig any més en segona instància), sense que concorri cap raó especial que la justifiqui. Cal, doncs, estimar el recurs per aquesta pausa, amb la consegüent declaració de procedència de la indemnització que haurà de ser determinada per la jurisdicció ordinària”.
En canvi, els magistrats no accepten que s’hagi vulnerat el dret a una decisió fonamentada. Entenen principalment que els arguments esgrimits pel recurrent tot just suposen reiterar els ja apuntats que “tenen una clara condició material, esgrimible a la jurisdicció ordinària que les ha valorat” però no pas “naturalesa constitucional”. A més, s’indica que la sentència del Superior ja va examinar “amb profunditat i extensió” totes les qüestions plantejades.
Per tant, en el primer punt apuntat -un judici de durada raonable-, el TC sí que dona la raó al recurrent. Entén que s’ha vulnerat el seu dret a obtenir una resolució en un termini prudent de temps, especialment pel que fa al retard a la Batllia. Per tant, “té dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts”.
Comentaris (1)