Els dos casos, de naturalesa diferent, repeteixen patró. S’obre una causa contra diversos sospitosos d’haver comès algun delicte -normalment de blanqueig de capitals, per exemple- i al cap de poques diligències es va incloure en els casos els dos, junts o per separat, antics màxims accionistes de BPA. Se’ls incrimina, se’ls fa declarar en seu judicial i es deixa la causa al calaix sense que avanci. Davant d’això, els implicats -que no només són els germans Cierco, també n’hi ha d’altres- duent a terme diverses accions per tal d’aconseguir que els casos s’arxivin, es tanquin, veient que no hi ha res de delictiu i tampoc no s’està fent cap mena de diligència.
En tots dos casos -en un dels quals es parla d’activitat financera il·legal i, l’altre, més enllà del blanqueig de diners també es parla de danyar la imatge de les institucions andorranes- la fiscalia ni tan sols no s’ha arribat mai a pronunciar sobre la petició dels inculpats en relació a la seva demanda reiterada -en una de les situacions, la sol·licitud s’hauria fet fins a quatre cops- però en canvi quan hi ha hagut el recurs d’empara, el ministeri públic ha vingut a dir, en tots dos casos, que “la complexitat de la causa” és molt elevada, que hi ha sumaris molt voluminosos o informació financera complicada que s’ha d’analitzar.
“La part recurrent ha estat proactiva -fins a quatre vegades- en sol·licitar el sobreseïment i l'arxivament, sense obtenir cap resposta, i que el nombre de diligències practicades en relació amb la natura i la complexitat de la instrucció es revela com de poca entitat, afegint l’exigència que les diligències prèvies han de ser objecte d'una instrucció àgil”, manté el Constitucional en una de les seves resolucions
Però lluny de tot això, el Tribunal Constitucional ha mantingut que res de res. Que per molt que digui la Batllia o ho justifiqui la fiscalia, “l’activitat instructora, malgrat els insistiments dels recurrents en empara per impulsar el procés penal, atesa la natura i el contingut de la causa, es revela com a insuficient en consonància amb l’activitat similar d’un òrgan judicial d’instrucció, de manera que s’ha de concloure que s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable”. I si aquest fonament jurídic, respecte d’un dels recursos d’empara, és prou contundent (però, certament, després de molt demanar la Batllia es va oposar al sobreseïment sol·licitat sense que ni tal sols la fiscalia es pronunciés), molt més ferm encara és l’argumentari en l’altre cas.
I és que en la fonamentació jurídica de la sentència el Constitucional hi diu que “s'observa que en aquest cas existeix una manca d'impuls d'ofici del procediment i la realització d'una minsa activitat instructora, malgrat el ministeri fiscal addueixi que es pugui apreciar en aquesta causa una complexitat técnico-jurídica dels delictes investigats, un gran nombre de parts o el gran volum de la documentació que integra la instrucció”. I hi afegeix, a més a més, que s’ha de “ressenyar que el ministeri fiscal només fa referència a la resposta de les autoritats espanyoles i a la incorporació de l'informe del servei de policia”.
Per tot plegat s’adverteix que “si als extrems anteriors s’afegeix que la part recurrent ha estat proactiva -fins a quatre vegades- en sol·licitar el sobreseïment i l'arxivament, sense obtenir cap resposta, i que el nombre de diligències practicades en relació amb la natura i la complexitat de la instrucció es revela com de poca entitat, afegint l’exigència que les diligències prèvies han de ser objecte d'una instrucció àgil”. En aquest segon cas el TC atorga a la Batllia tres mesos de ‘gràcia’, ampliables tres mesos més de manera justificada, per acordar arxivar la causa o, en cas contrari, per impulsar-ne la instrucció.
Aquest darrer cas sí que havia transcendit ja perquè era per sucar-hi pa. La batlle que investigava l’atac a la sobirania andorrana i que manté encausats, entre altres, l’expresident espanyol Mariano Rajoy i alguns dels seus exministres, va fer arribar al grup de blanqueig de la policia tot un seguit de documentació perquè analitzessin el comportament dels investigats. I a partir d’aquesta documentació, haurien acabat elevant a la fiscalia un informe per acusar els Cierco i suposats ‘socis’ seus de fer actuacions per embrutar la imatge de les institucions andorranes. Fins i tot els propis policies andorrans van batejar l’afer com a ‘cas Anaclet’. En fi, una al·lusió a l’agent secret de molt poques arts i encara més llums com bona part del procés que envolta el ‘cas BPA’.
Comentaris (8)