I el cas, per dir-ho així, està totalment tancat atès que el termini que tenien els querellants per recórrer contra l’arxiu s’ha esgotat amb escreix i no han apel·lat la decisió de la batlle davant el Tribunal de Corts. I és que fonts judicials coneixedores de l’afer han assegurat que els cinc agents de policia que es van querellar contra Ramon Torné, que havia arribat a sonar com a possible director adjunt del cos -ascens que encara no està descartat del tot encara que difícilment Bruno Lasne incorporarà un tercer adjunt a la cúpula-, han vist clar que la instrucció de la batlle s’ha fet de forma acurada i realment no hi hauria hagut una voluntat de danyar l’esfera íntima dels funcionaris.
Els agents acusaven el seu superior de calúmnies, prevaricació i vulneració del dret al secret de les comunicacions després que el Govern arxivés l’expedient que s’havia obert contra ells en base a l’informe de l’inspector, que hauria acusat els funcionaris d’alterar el full de serveis dient que haurien estat treballant quan el comandament sospitava que s’havien passat moltes nits pandèmiques dormint. Els funcionaris sempre ho han negat. I han assegurat que estaven en dependències policials, al Pas, fent tasques tals com repassar informes, elaborar dossiers…
L’inspector va usar imatges de les càmeres de videovigilància instal·lades per controlar eventuals detinguts per tal de poder tafanejar que havien fet els funcionaris. I en base al que va veure, va expedientar-los. Però el Govern li va recordar que no es podia acudir a les càmeres, perquè no hi ha base legal per fer-ho, per forçar l’obertura d’un expedient. I en conseqüència va tancar l’expedient obert als policies, que després es van girar, com s’ha dit, contra l’inspector major. Però ara queda clar que tampoc l’actuació de l’alt comandament va ser dolosa i, per tant, la querella no pot avançar.
L’inspector ha estat gairebé dos anys encausat i en aquest temps, com han recordat les fonts judicials consultades, la batlle encarregada del cas ha pres declaració a moltes persones implicades en l’afer. Fins a concloure que el que calia era tancar l’afer perquè penalment l’actuació del comandament no tenia cap mena de recorregut. En tot cas, s’hauria escaigut, una vegada el Govern va arxivar l’expedient als agents, que la direcció de la policia hagués obert un expedient administratiu disciplinari al comandament. I això no es va fer. I els policies tampoc tenen cap marge per incitar ni promoure l’actuació administrativa. Menys encara després de tant temps. Per tant, causa tancada i punt i final.
Comentaris (5)