La decisió del Constitucional en cap cas suposa l’absolució de l’home, que havia ingressat a mitjan març al centre penitenciari per complir els tres anys de condemna imposats per la sala penal del TS. El que sí que comporta a priori la resolució notificada aquest dimecres pel TC és, de fet, la repetició del judici en segona instància en què hauran de declarar totes les parts concernides, una circumstància que no es va donar en el seu moment tot i que la defensa del processat ho va sol·licitar tenint en compte que l’única prova de càrrec, l’únic element acusatori directe del seu defensat, era, justament, el testimoni de la víctima, que la defensa considera irreal i fruit d’una fabulació.
L’Alt tribunal considera que tot i ser en segona instància, calia escoltar el testimoni de la víctima, que és l’únic element acusatori i la defensa considera que és una versió canviant
En el recurs d’empara presentat davant el Constitucional, la defensa de l’home, que mai abans no hauria entrat a presó per uns fets que suposadament van succeir l’agost del 2015 després que s’hagués d’intervenir quirúrgicament d’urgència la víctima d’apendicitis, denuncia diverses vulneracions i reclamava fins i tot l’absolució que no ha estat atorgada. Però sí que reconeix que s’han vulnerat alguns drets del condemnat i per tant obliga, s’ha dit, a repetir el judici.
Segons ha pogut saber l’Altaveu, el TC fa referència a diferent jurisprudència tant nacional com del Tribunal Europeu de Drets de l’Home, per recordar que hi ha casos en què en segona instància s’ha d’escoltar sí o sí les parts. I que en un cas com aquest, on l’únic testimoni o prova de càrrec és la versió de la víctima, que la defensa considera a més que ha estat canviant amb el temps, calia escoltar-la.
Segons les fonts consultades, no sembla raonable que la sala penal del Superior modifiqui alguns dels considerants de primera instància i fins i tot alguns elements del relat fàctic sense haver deduït testimoni i d’aquí que es reconegui la vulneració i s’anul·li la sentència de segona instància, la que reduïa la pena de sis a tres anys per uns fets que es va produir en una doble fase. En un moment de l’estada hospitalària, suposadament, l’infermer hauria procedit a fer alguns tocaments i, amb posterioritat, s’haurien produït un parell de fel·lacions.
L’auxiliar d’infermeria, que en aquell moment treballava a l’hospital, va ser acomiadat pel SAAS, que ja l’havia expedientat alguns anys abans per uns fets d’una naturalesa similar però ni de bon tros de tanta transcendència ni gravetat jurídica. L’acusat ara novament en llibertat provisional sempre ha mantingut la seva innocència i que no va fer res que anés contra la voluntat de la víctima.
Comentaris (3)