L’afer es remunta al març de l’any passat, tot i que el contracte de lloguer datava de l’abril del 2019. Llavors es va signar un acord pel qual s’arrendava el xalet per un import de 1.250 euros mensuals. Aquest era de 1.263,78 en el moment que es va obrir el litigi. A priori, el contracte hauria d’haver expirat el 30 d’abril del 2024 i el propietari va comunicar per carta a l’inquilí que volia que marxés perquè no preveia renovar-lo, ja que volia destinar l’habitatge a un familiar. D’aquesta forma, deixava clar que no preveia aplicar la pròrroga forçosa fins al 2027 que marca la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges.
L’element clau ha estat el contingut “clar i explícit” de la gravació abans esmentada en la qual el propietari “posa en relleu que coneix aquesta excepció prevista a la Llei i que tot i que no pensa destinar la casa a domicili de la seva filla si calia així ho faria constar”
El llogater, per la seva banda, va reclamar que s’havia d’aplicar aquesta norma. I, per tant, tot va acabar anant a la Batllia. En primera instància, el passat gener, la Justícia va determinar que, efectivament, el contracte s’havia de considerar resolt i, per tant, l’inquilí havia de marxar. Aquest, però, va recórrer al Superior. I ho va fer amb una prova que, finalment, ha resultat decisiva en favor seu: una gravació d’una conversa on el propietari reconeixia que en realitat l’immoble no seria per a la seva filla.
Ara, s’ha donat a conèixer la sentència de segona instància. I els magistrats capgiren tot l’afer. De fet, remarquen que la legislació posa en relleu que l’opció de destinar el pis a un familiar proper és “el supòsit d’excepció a una excepció” i que, per tant, correspon a l’arrendador “justificar que estan reunides les condicions de l’excepció que invoca al seu benefici”. Més quan es tracta “d’una llei de protecció de la part més feble, com ho recorda l’exposició de motius”.
I, en aquest sentit, malgrat disposar de la declaració jurada de la filla segons la qual ella ocuparia el xalet, el Superior considera que “aquesta ha de ser valorada amb cautela, donada la relació que la vincula amb l’arrendador i la inexistència d’altres dades objectives que permetin adverar la seva voluntat de residir-hi més enllà d’afirmar voler iniciar una convivència amb la seva parella que resideix a Barcelona”.
Ara bé, l’element clau ha estat el contingut “clar i explícit” de la gravació abans esmentada en la qual el propietari “posa en relleu que coneix aquesta excepció prevista a la Llei i que tot i que no pensa destinar la casa a domicili de la seva filla si calia així ho faria constar”. Així doncs, aquestes paraules “demostren que la voluntat era recuperar la casa per destinar-la a lloguer i no a l’ús de la seva filla”.
Per tant, els magistrats entenen, a diferència de la Batllia, que és d’aplicació la possibilitat de prorrogar el contracte de lloguer i, per tant, aquest segueix vigent. I l’inquilí, doncs, podrà continuar vivint al xalet, com a mínim fins al 2027, quan s’acaba, de moment, la mesura.
Comentaris (16)