El Superior denega una indemnització per la lentitud judicial malgrat una sentència prèvia del TC

Els demandants, una comunitat de propietaris que havia portat a la Justícia les constructores dels edificis, havien reclamat 15.000 euros, el cost de les reparacions dels danys detectats, però els magistrats entenen que aquesta xifra no es deu al retard del procés

Una imatge nocturna de la façana principal de la Seu de la Justícia.
Una imatge nocturna de la façana principal de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

El Tribunal Superior ha denegat la indemnització a una comunitat de propietaris que va guanyar un recurs d’empara davant el Constitucional per la lentitud amb la qual la justícia havia abordat la demanda presentada contra diverses constructores pels defectes en el complex residencial. Malgrat la resolució de l’alt organisme, la providència entén que l’Estat no ha de pagar ni un euro. El motiu? Que havien demanat el cost de la reparació dels danys que no tindrien res a veure amb el mal funcionament del sistema judicial.

El cas es remunta a l’any 2014. Llavors, la comunitat de propietaris del conjunt residencial en qüestió va demandar les societats que l’havien edificat per uns vicis constructius. Aquests havien provocat despreniments en les façanes dels edificis i, per això, reclamaven a les empreses que es fessin càrrec de la reparació. El procés, però, es va anar allargant sense tenir cap resolució judicial. Finalment, l’agost del 2020, més de sis anys després, es va presentar el recurs d’empara davant el Constitucional.

En la providència, els magistrats admeten que, en certa forma, estan obviant la sentència del TC, però es justifiquen al·legant que els recurrents no van fer cap petició subsidiària pels “danys morals”, tot i que el fiscal sí que havia apuntat que hi havia aquesta opció

La sentència del TC es va conèixer el passat novembre i era molt clara. Hi havia hagut una vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l’article 10 de la Constitució. I, per tant, “la part recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts”.

I això era el que havia d’analitzar el Superior: quina havia de ser la quantitat que l’Estat pagués a la comunitat per aquest endarreriment de la justícia. Els guanyadors del recurs d’empara van demanar 15.000 euros, que correspondrien “a la preparació, subministrament i col·locació d’una estructura metàl·lica soldada entre si i fixada a la façana de pedra, generant una quadrícula compacta i uniforme per la seguretat de l’edifici”. La petició va comptar amb l’oposició tant del ministeri fiscal com dels representants legals del Govern.

I, finalment, tampoc ha estat estimada pel Tribunal. En la providència ara feta pública, els magistrats apunten que “és aquest perjudici derivat del retard injustificat en la tramitació del procés civil i, concretament, de la fase probatòria, el que procedeix a indemnitzar”. En canvi, s’entén que la comunitat no fa cap demanda sobre aquest punt sinó que “interessa el pagament d’una quantitat corresponent a l’assegurament dels edificis, objecte del procediment principal”. És a dir, que vol que l’Estat li pagui el que havia reclamat a les constructores. I això, entén el Superior, no és correcte, ja que aquests “eventuals defectes en cap cas no poden ser imputables a l’administració”.

En aquest sentit, i tenint en compte que la representació processal de la comunitat no va fer cap petició subsidiària en concepte de “dany moral”, els magistrats entenen que no poden determinar cap indemnització. I això malgrat que, admeten, hi ha una sentència prèvia del TC molt clara. “El ple del Tribunal és plenament conscient del contingut de la resolució dictada pel M.I. Tribunal Constitucional (...) però hem de recordar que ens trobem vinculats pel contingut de la pretensió exercitada per la part, en mèrits dels principis de congruència i rogació i, en aquest cas, la part no ha sol·licitat cap indemnització en concepte de dany moral”, indiquen en la providència. Això, però no té en compte la postura que havia indicat el fiscal que, tot i oposar-se a la reclamació dels 15.000 euros, sí que havia apuntat que es podia entendre que “es reclama el dany moral inherent al retard que no podrà ser superior als 500 euros per any”.

3.600 EUROS PER UN ALTRE RETARD NO JUSTIFICAT

En canvi, més sort han tingut tres dones que també havien obtingut l’empara del TC. En aquest cas, es va reconèixer que la justícia havia dilatat en excés la seva decisió. En aquest cas, havien demanat l’aixecament del comís provisional d’uns comptes, amb més de tres milions d’euros, seguint el que havia apuntat l’Audiència Nacional espanyola. Novament, la Batllia es va quedar inactiva.

L’advocat de les tres dones demanava un global de 9.000 euros (1.000 per cada dona i cada any transcorregut) i 6.785,45 més pels interessos que els fons comissats haurien hagut de generar en aquest període. El ple del Superior, però, considera que aquesta segona part de la demanda no està justificada perquè “formen en tot cas l’objecte de la causa original”. I pel que fa a la primera part, entén que el període de retard només seria de 15 mesos i, per tant, tot just correspondrien 1.200 euros per persona. En global, per tant, el mal funcionament de la justícia li suposarà a l’estat 3.600 euros.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.