Segons es considera ara definitivament provat, l’home, que feia temps que mantenia una relació de certa confiança i amistat amb la víctima, aprofitant que es trobava a casa seva s’hi va abraonar, la va llançar al llit i va voler petonejar-la i fer-li tocaments. La intenció, es considera ara demostrat, era anar a més i agredir-la sexualment.
No va arribar a succeir perquè la dona va poder deslliurar-se. Ho va fer donant-li un cop als testicles. A partir d’això, va poder fugir del pis i presentar la denúncia que va engegar el procés judicial, ara culminat per la sentència, també condemnatòria del Superior.
Inicialment, Corts havia imposat a l’acusat una pena de dos anys de presó, dels quals un en ferm. L’home va recórrer en segona instància. El seu advocat va defensar que l’agressió sexual no havia quedat en cap moment acreditada, tot i que ja va evidenciar que no tenia gaire confiança en la possibilitat que s’acceptés aquest aspecte. Per això, va demanar que, subsidiàriament, no es considerés violació, ja que “no va arribar a abaixar-se la cremallera ni a treure el penis”.
En canvi, el Superior ha acceptat els arguments exposats des de la fiscalia. Principalment, la versemblança dels fets relatats per la víctima. Especialment va destacar el fet que la dona, al llarg dels anys, ha mantingut sempre la mateixa versió. I això malgrat que entre policia, batlles, pèrits i el mateix judici, els ha hagut d’explicar en fins a vuit ocasions. En el seu dia, aquesta dada va provocar un important enuig per part de diferents associacions feministes.
Per tant, els magistrats de la sala penal han desestimat el recurs. D’aquesta forma, l’home, que actualment es troba en llibertat, haurà d’entrar a presó. Haurà de complir l’any ferm de la condemna.
Comentaris (1)