El cas no és el primer cop que arriba a la seu de la Justícia. Ho havia fet el 2022, però llavors per la via penal perquè es va jutjar el metge que la va atendre per un presumpte delicte d’homicidi per imprudència professional. Tot, però, ve de molt més enrere. El març del 2005 la dona va acudir a urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un quadre respiratori greu. Durant l’atenció, se li van fer diferents proves, entre aquestes la de l’hepatitis C, que va donar positiu. El resultat, però, mai se li va comunicar.
Gairebé sis anys més tard, la pacient va tornar a ser ingressada. Patia una distensió abdominal i edemes a les extremitats inferiors, conseqüència d’una cirrosi hepàtica causada per l’hepatitis C. L’única solució era un trasplantament que no va arribar a temps. Va morir el 28 de març.
El cas va ser jutjat a Corts, com s’ha dit. El Tribunal va absoldre el metge, bàsicament perquè no constava que conegués en el moment de donar l’alta la dona el resultat de la prova. La sentència de la via penal, però, evidenciava el desgavell existent aquells dies al centre sanitari. De fet, s’assegurava que “el sistema falla estrepitosament”. Vist això, la família de la dona va iniciar una acció judicial per la via administrativa. En primera instància, però, la Batllia no va acceptar la petició. El recurs al Superior ha tingut, relativament, més èxit.
Els magistrats remarquen que, efectivament, la causa final de la mort és una cirrosi causada per l’hepatitis C no comunicada. Ara bé, un cop refermat aquest punt, sí que indiquen que hi ha circumstàncies a tenir en compte. Entre aquestes, el fet que la víctima patia altres malalties greus, centrades en els pulmons, i, també, que, malgrat la recomanació de no fumar, ho feia encara el 2011.
“Les patologies de base i el fet que no fos una malalta que obeís les recomanacions mèdiques són elements a considerar a l’hora de considerar les seves possibilitats de millora amb el tractament que havia l’any 2005 per a l’hepatitis C”, indica la resolució. A banda, també s’entén que la part demandant no ha aportat prou documentació per demostrar que se li hauria pogut tractar en condicions amb prou garanties perquè la malaltia no derivés en el que li va provocar la defunció.
Per tot plegat, malgrat reconèixer que els familiars han de ser indemnitzats, només s’accepta que hi ha un dany moral descartant altres conceptes que també es demanaven. I, a més, es fixen quantitats relativament menors. Per als dos fills de la víctima, 5.000 euros per a cadascun; per als germans, també dos, 2.000, i per als nets, 1.500. En total, doncs, 17.000 euros.
Comentaris