La magistrada ponent, que alhora és la presidenta de sala, la catalana Elsa Puig, reprodueix en gran part la sentència que s’havia en certa manera qüestionat, o sobre la qual es demanava major precisió i millor justificació. I el que s’amplia és tot allò que fa referència a l’exemple d’un cas de la Massana que els recurrents, la família Tomàs, diu que és idèntic al d’Escaldes. Però lamenten els apel·lants que hi ha hagut una confusió i no es va analitzar degudament la sentència que es posava sobre la taula.
Era necessari que dites urbanitzacions estiguessin regulades i desenvolupades “‘amb la precisió i el detall suficients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d’urbanisme posteriors’. En definitiva, aquest és un requisit sine qua non per invocar l’aplicació de l’article 83 de la LGOTU”
La magistrada deixa clar, i reprodueix en la sentència una captura de pantalla, que si no va analitzar prou bé la sentència va ser perquè el buscador de jurisprudència no va funcionar degudament i la va enviar a una resolució que no tocava. I encara bo, perquè no era tant tant diferent. I, després, quan analitza el que els recurrents li demanen acaba concloent que, és clar, aquells que asseguren que les Terres del Solà de l’Estany s’han de considerar un terreny urbà consolidat fan una lectura parcial i interessada dels articles legislatius que se citen.
La propietat de ‘casa Xirro’ defensava que com que la urbanització havia estat dictada amb anterioritat a la promulgació de la llei del sòl, dita d’urbanització s’havia de donar com a consolidada. Però la magistrada fa una lectura íntegra de la legislació i, també, d’allò que es va dir en el cas de la Massana, i recorda que no només hi havia d’haver dita urbanització aprovada abans de la promulgació de la LGOTU, si no que també era necessari que dites urbanitzacions estiguessin regulades i desenvolupades “‘amb la precisió i el detall suficients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d’urbanisme posteriors’. En definitiva, aquest és un requisit sine qua non per invocar l’aplicació de l’article 83 de la LGOTU”, es diu a la sentència.
La magistrada reitera en diverses ocasions el fet que hi ha d’haver precisió i detall suficients. Tot plegat per concloure que no és el cas del terreny del Solà de l’Estany, que fins fa poc temps, quan el L’Andart per exemple, semblava més un espai abandonat o directament una mena de bosquet de mata baixa i ‘bruta’ que no pas una urbanització. Això sí, es veien apuntar alguns vorals de voravia. Però les parcel·les no estaven incloses en cap unitat d’actuació ni res de tot plegat. Per tant, amb tot, es conclou que de cap manera es pot considerar que el sòl és urbà consolidat.
Dolsa: “La veritat que estàvem molt tranquils, i que l’única cosa a dir, és que sembla trist que hagis d’arribar fins aquí, perquè era una cosa molt òbvia que aquell terreny no complia. Tocava corregir-lo”
I la repetició de la sentència satisfà el comú d’Escaldes tal i com ha expressat aquest dilluns el cònsol menor, Quim Dolsa. “Estem molt tranquils perquè enteníem que la sentència deia el que deia, el TC el que va dir és que s’havia de millorar els fonaments jurídics, que hi havia alguna disfunció, doncs enteníem que el Superior tornaria a dir el mateix i que simplement milloraria alguna cosa.” I això sembla que és el que ha passat malgrat que no es descabellat pensar que la propietat tornarà a portar el cas al Constitucional.
“Estàvem molt convençuts, entre altres coses, perquè la llei és molt clara. Un terreny urbanitzable ha de tenir unes característiques concretes, que aquell terreny qualsevol que pugui ho veurà que no les té. Per tant, era difícil que digués una cosa diferent. Simplement la sentència havia d'estar ben feta”, ha reiterat Dolsa, que ha recordat que “allà hi falten carreteres, falta aigua, falta llum... i no s’hi pot construir fins que no estigui fet això”.
“La veritat que estàvem molt tranquils, i que l’única cosa a dir, és que sembla trist que hagis d’arribar fins aquí, perquè era una cosa molt òbvia que aquell terreny no complia. Tocava corregir-lo”, ha indicat el cònsol menor, que hi ha afegit que “la gent està en el seu dret d’anar a la batllia a demanar, però és que era una cosa tan òbvia.... On hi ha cases es veu la vorera, carreteres, aigua, llum.... en el terreny no hi res d’això, per tant, era difícil que algú pogués dir una altra cosa”.
Comentaris