La reclamació contra l’Estat per la ‘nacionalització’ de BPA podria arribar a Estrasburg

El Constitucional avala les decisions dels tribunals ordinaris en la desestimació dels antics màxims accionistes de l’entitat bancària de la demanda per la compensació dels danys i perjudicis 

Comentaris

UNA IMATGE DE LES INSTAL·LACIONS EXTERIORS DEL TRIBUNAL D'ESTRASBURG.
UNA IMATGE DE LES INSTAL·LACIONS EXTERIORS DEL TRIBUNAL D'ESTRASBURG. ARXIU

Els assessors legals dels màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) estan estudiant la possibilitat de dur al Tribunal dels Drets de l’Home d’Estrasburg la ‘nacionalització’ de l’entitat bancària i els perjudicis econòmics que aquesta circumstància els va ocasionar. Encara no hi ha cap decisió presa, però la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que desestima el recurs d’empara de la família Cierco en relació amb la demanda contra l’Estat per la restitució del dany econòmic que va suposar la intervenció de BPA ho possibilita.

Des del punt de vista jurídic, si hi ha escletxa per fer-ho, la idea de la representació lletrada dels antics màxims accionistes de l’entitat bancària és proposar esgotar totes les vies possibles. En tot cas, la situació s’ha d’estudiar de forma molt acurada després que l’Alt tribunal hagi validat les decisions adoptades per les jurisdiccions ordinàries, que es consideren no arbitràries i sí ajustades a Dret. I també degudament fonamentades, que és un dels elements que els recurrents mantenien, que la decisió del Tribunal Superior no s’havia fonamentat com esqueia, perquè sempre s’havia seguit tot allò fixat en el Codi de l’administració.

El recurs d’empara denunciava una presumpta vulneració de drets fonamentals a la defensa i un procés degut, a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret. Els expropietaris de BPA havien promogut una acció per reclamar una indemnització per valor d’uns 365 milions d’euros, corresponent al 75% del valor total de l’entitat bancària. La família Cierco sempre ha al·legat, més enllà del rerefons que escaigui, lligat a la denominada ‘Operació Catalunya’, que diverses instàncies administratives estatals van actuar indegudament arran de la nota del FinCEN.

I per això es va considerar que l’Estat havia de respondre indemnitzant conseqüentment el perjudici sofert. Alhora, consideraven que abans de resoldre res, s’havia d’atendre a la prejudicialitat penal. Però tampoc en aquest extrem es posiciona a favor dels recurrents el Constitucional. En conseqüència, ara s’ha d’estudiar si hi ha marge per portar la reclamació davant el Tribunal d’Estrasburg.

Comentaris (5)

Trending