La querella, segons que ha pogut saber l’Altaveu, ha estat interposada aquesta tarda davant el Tribunal de Corts per la condició d’aforat, per fer-ho entenedor, que té el màxim responsable del ministeri públic. Qualsevol persona aforada té un reforç jurisdiccional configurat constitucionalment. En segona instància, si fos el cas, haurà de conèixer de la qüestió la sala penal del Tribunal Superior. En certa forma, els fets en què es basa la querella tenen a veure amb aquells que sostenen una petició de recusació formulada fa pocs dies davant el Consell Superior de Justícia, en aquell cas, per un dels advocats defensors de processats en la causa general del ‘cas BPA’ i dos dels seus clients.
Els querellants recordarien en el cos de l’escrit que fins i tot hi ha hagut ocasions que a través de les acusacions que els han formulat en contra seva, a partir dels sumaris, dels dossiers, han descobert que gestors d’altres bancs del Principat o, en qualsevol cas, altres entitats del país, han participat dels mateixos actes i fins i tot amb els mateixos clients
Ara, els vuit querellants recorden en la querella, segons fonts consultades, que diverses normatives -com la Llei qualificada de la Justícia o la llei del ministeri fiscal- obliguen en aquest cas Alberca a haver d’actuar d’ofici quan tingui coneixement d’un fet que pugui ser constitutiu de delicte. Alhora, si no ho fa en alguns casos i en altres sí, davant uns fets que els querellants consideren de la mateixa naturalesa, el màxim responsable del ministeri públic està adoptant decisions de manera suposadament injusta i arbitrària i, en conseqüència, es manté en la querella, estaria prevaricant.
Els querellants recordarien en el cos de l’escrit que fins i tot hi ha hagut ocasions que a través de les acusacions que els han formulat en contra seva, a partir dels sumaris, dels dossiers, han descobert que gestors d’altres bancs del Principat o, en qualsevol cas, altres entitats del país, han participat dels mateixos actes i fins i tot amb els mateixos clients pels quals se’ls demanen a ells elevades peticions de pena i, en canvi, mai no s’han investigat aquests comportaments quan han estat protagonitzats per persones alienes a BPA.
En la querella se citaria, sense vocació de ser una llista tancada, operacions emmarcades en els casos Odebrecht, Lava Jato, PDVSA o Gao Ping. I també i molt especialment, el cas de Rafael Pallardó, que juntament amb el seu pare, van ser al seu dia clients de tots els bancs d’Andorra. Els querellants deixen clar, o sospiten almenys, que si el fiscal general no ha perseguit ningú més, cap altra entitat, és perquè, es manté en la querella, no ha existit ni pot existir la comissió de cap delicte si se circumscriu el fet hagut amb la normativa vigent en aquell moment.
Però ho hauria fet, es manté, de forma arbitrària, unilateral i fins i tot discriminatòria, com també es diu en un escrit de denúncia que s’ha presentat davant mateix de la fiscalia però, també, i en forma de queixa, davant el Consell Superior de la Justícia. Amb tot, doncs, es considera que el fiscal general no hauria perseguit delictes quan suposadament ho hauria d’haver fet, perquè en ocasió de components de BPA ho ha fet i amb de manera vehement i, alhora, actuant de manera injusta, hauria suposadament prevaricat, sempre segons mantenen els querellants.
Comentaris (6)