En l’escrit presentat davant el Consell Superior es posa de relleu, segons que ha pogut saber l’Altaveu, la persistència d’Alberca de voler condemnar l’advocat en qüestió, sol·licitant per a ell pena de presó i inhabilitació professional. Es recorda que fins i tot sense que els afectats per la fotografia que va aparèixer en un mitjà de comunicació espanyol iniciessin cap acció legal, va ser el fiscal, a iniciativa pròpia, qui va començar a fustigar el lletrat. I que ha anat insistint davant totes les instàncies -per molt que els Pujol tampoc no apel·lessin- perquè fos condemnat. Alberca hauria exterioritzat públicament en els seus comportaments professionals una evident enemistat manifesta contra el lletrat, segons que recolliria el document. I tot plegat fa que els sol·licitants tinguin un temor de parcialitat en l’actuació de l'acusador, que justificaria la desconfiança tant de l’advocat com dels seus clients i processats en la causa.
En l’escrit, òbviament, es repassa la base legal que hauria de motivar la recusació que es demana o, si més no, que el propi Alberca s’abstingués de ser present en la vista oral. I es deixa clar, també, que no es tracta pas de cap maniobra dilatòria, com de vegades es vol fer veure, sinó, ben al contrari, que es fa ara aquesta petició atès que fa ben poques setmanes que la sala penal del Tribunal Superior va confirmar l’absolució de l’advocat en relació amb l’acusació que se li formulava en relació amb la famosa fotografia dels Pujol.
Vista l’absolució -i tot i no saber si la fiscalia presentarà algun recurs d’empara davant el Tribunal Consitucional- i l’imminent represa del judici del ‘cas BPA’, es demana ara que s’aparti Alberca atès que es creu que hi ha massa elements per pensar en la seva falta d’imparcialitat. De fet, el fiscal general pretenia que l’advocat no pogués defensar-se en el marc de l’acusació que se li formulava per la foto per una qüestió processal, per haver suposadament presentat tard un escrit. Amb tot, dels fets que s’han anat produint es desprendria que Alfons Alberca podria tenir, mantenen els peticionaris segons ha pogut saber aquest diari, un interès estrictament personal contra aquest lletrat que transcendeix els interessos de la fiscalia com a institució en què els possibles delictes es sancionin, i aporta un element clarament personal d’animadversió contra aquest lletrat, que hauria de donar lloc a la recusació o l’abstenció, es manté en l’escrit.
Vista l’absolució del lletrat Toni Riestra -i tot i no saber si la fiscalia presentarà algun recurs d’empara davant el Tribunal Consitucional- i l’imminent represa del judici del ‘cas BPA’, es demana ara que s’aparti Alberca atès que es creu que hi ha massa elements per pensar en la seva falta d’imparcialitat
La sol·licitud s’amplia amb d’altres exemples i comportaments que a tenor dels demandants evidenciaria que el fiscal general és parcial. Remarca l’escrit, per exemple, que mentre Alberca ha posat tots els esforços en intentar condemnar un advocat defensor de processats en el ‘cas BPA’, el mateix Alberca no ha tingut cap interès en investigar les filtracions que han portat a que hagin aparegut centenars de documents de la causa judicial -fins i tot amb el foliat de la Batllia- especialment al diari ‘El País’ en què sempre s’usen les esmentades informacions per elaborar articles que vagin en contra de BPA, que embrutin el judici o, fins i tot, que serveixin per obrir causes judicials en altres jurisdiccions amb la simple excusa de l’aparició d’una notícia en un diari.
En la demanda de recusació, el lletrat que se sent perseguit per Alberca recorda que hi ha querelles contra les filtracions que aparentment s’han guardat en un calaix. Les reaccions radicalment diferents en les actuacions d’Alberca, que en un cas com, per exemple, la família Pujol, reacciona contundentment i vehement, i que en el cas de les publicacions d’‘El País’, omet qualsevol tipus d’investigació, comporta deduir que el fiscal general tindria a parer dels peticionaris un interès personal o professional directe en perseguir determinats comportaments però, per contra, ‘mira cap a un altre costat’ quan s’ataca la imatge i les persones dels clients i dels empleats de la BPA, recolliria aproximadament l’escrit que descriu de forma acurada i precisa maneres de fer o comportaments del màxim representant del ministeri fiscal que porten a dubtar de la seva actitud.
El document entregat al Consell Superior de la Justícia també remarca encara dues qüestions més que tenen a veure amb les diferents vares de mesurar que empra Alberca en funció de si el cas afecta BPA o afecta d’altres bancs. Així, es posa de relleu un escrit enviat a diferents parts, també a la fiscalia a mode de denúncia, en el qual es posa de relleu la discriminació i suposat trencament del principi d’igualtat que suposa perseguir judicialment i enjudiciar qualsevol acció realitzada per BPA i, en canvi, no fer cap actuació davant fets equivalents o iguals protagonitzats per altres entitats bancàries del país. També es fa èmfasi en el fet que el ‘cas BPA’ es va investigar en poc menys d’un any quan un fet aparentment més senzill però molt més greu -van desaparèixer 22 milions d’euros- com el de la fallida de Valora, catorze anys després continua en instrucció.
Comentaris (5)