En la querella s’acusa a Shirtum Europa SLU, les seves societats a Andorra i els seus promotors i administradors d’una estafa continuada de venda de NFTs de jugadors de futbol d’elit. En aquest cas, els NFTs eren representatius d’imatges i vídeos dels jugadors i el seu preu variava depenent de l’actiu, però molts rondaven els 450 euros.
I les víctimes han denunciat a tots aquells futbolistes professionals que havien promocionat el producte com Alejandro Darío ‘Papu’ Gómez, Javier Saviola, Lucas Ocampos, Ivan Rakitic, Nico Pareja o Alberto Moreno. De fet, segons les informacions publicades a Espanya, ‘Papu’ Gómez seria amic personal de l’empresari argentí David Rozencwaig, un dels ideòlegs i impulsors de Shirtum, juntament amb els empresaris catalans establerts a Andorra Manel Torras i el seu fill Marc Torras, a més del també empresari Manuel Morillas.
Els quatre empresaris mencionats, a més de José Emilio Suárez Sabater, de fet, figuren com a socis de la societat andorrana vinculada a Shirtum, Gravity SL, creada el 2019 i amb domicili social a Andorra la Vella. A tots ells a la querella se’ls acusa de fins a 11 delictes: estafa, apropiació indeguda, delictes d’administració deslleial, delicte societari, delicte comptable, alçament de béns, encobriment, frau fiscal, maquinació per alterar els preus i manipulació del mercat, publicitat falsa i blanqueig de capitals.
Segons la mateixa querella, els empresaris haurien enganyat els inversors, ja que mai es va posar en marxa la plataforma tecnològica que es van comprometre crear per comercialitzar els NFTs, tot i rebre els fons dels inversors. Així, consideren que els van vendre falsos NFTs, bloquejats indefinidament i impossibles de transferir, i que els denunciats s’haurien apropiat de les aportacions en criptomonedes d’ús generalitzat i fàcilment convertibles en diners físics efectuades pels inversors.
En la querella també es descriu una complexa estructura societària hispanoandorrana que segons es denuncia els permetria evadir el pagament d’impostos a Espanya.
Segons la informació publicada aquest dimarts per El Periódico malgrat que de moment són només 12 els querellants, la xifra podria ampliar-se. Un dels pèrits citats explica en el seu informe que tot i haver-hi 900 direccions úniques, una anàlisi posterior va revelar que més d’11.000 carteres van aconseguir aquesta moneda.
Comentaris (2)