El plet entre propietat delegada i inversors de la promoció Arbres del Tarter supera els 15 milions

La sala civil del Tribunal Superior confirma que el promotor delegat ha de presentar una garantia de més de 3,8 milions d’euros a canvi que es mantinguin les mesures cautelars destinades a mantenir ‘bloquejats’ els immobles objecte del litigi

Una imatge de la promoció Arbres del Tarter.
Una imatge de la promoció Arbres del Tarter. arxiu

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El plet que mantenen els principals inversors de la controvertida urbanització Arbres del Tarter i la propietat delegada, que durant molt temps va ser l’encarregada de comercialitzar i posar al mercat els immobles que formaven part de la promoció, manté en joc una pugna de gairebé 15,5 milions d’euros. Aquesta és la quantia en què es valora el litigi que mantenen les dues parts, embolicades des de fa temps en una batalla legal relativa a la possessió dels béns, els rendiments que havia de donar la promoció i diverses accions legals tant a Andorra com a Espanya, incloses de naturalesa penal. 

La xifra surt de multiplicar per quatre la caució que la sala civil del Tribunal Superior (TS) ha confirmat com la que ha d’aportar el promotor delegat per tal que es mantinguin les mesures cautelars que va sol·licitar fa uns mesos, tendents a què els inversors no poguessin emprar per cap via els immobles que no s’han pogut escripturar producte del litigi que mantenen les parts des que els inversors van apartar la propietat delegada del ‘negoci’ i no van voler reconèixer els compromisos contrets pels segons i tampoc els seus mateixos i es va iniciar la batalla legal. 

DECISIÓ INICIAL

La mateixa sala va acordar el desembre de l’any passat, com ja va explicar l’Altaveu, l’estimació de “la demanda de mesures cautelars interessada per la part agent mitjançant el seu escrit de demanda de data 30 de juliol de 2025, i acordar la prohibició de disposar, gravar o hipotecar i la prohibició d'utilitzar, ocupar i arrendar les unitats immobiliàries de la promoció Arbres del Tarter (locals 1 i 2 -juntament amb les places d’aparcament 48,50, 49 i 39-, apartaments 104, 202, 203, 204, 205, 206, 207, 303, 304, locals 3 i 4, i els aparcaments34, 6, 1, 63, 35, 56, 57, 3, 70, 5 i 8, havent-se d'adreçar als notaris els corresponents oficis per a la seva anotació i constància”.

Una de les estances d'un dels habitatges de la urbanització.

Relacionat

La Batllia prohibeix fer cap actuació amb els immobles de la controvertida urbanització del Tarter

Amb tot, el tribunal va dictar que el demandant havia de “prestar una caució de 3.856.509 euros, per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar al patrimoni del demandat com a conseqüència de l'adopció de la mesura cautelar”. Aquesta garantia, que té per objecte assegurar que si mai la demanda no dona la raó a qui ha sol·licitat les mesures cautelars pugui servir per fer front als danys i perjudicis, s’hauria d’haver dipositat en tretze dies hàbils. Però el promotor delegat va considerar que la quantitat era desproporcionada i s’hi va oposar.

Ara, però, la sala civil del Superior diu que en el seu moment ningú no va qüestionar la garantia que preveu la llei i, per tant, que s’ha de constituir aquella, que equival, segons la legislació, al 25% del valor del plet. Per tant si es multipliquen els més de 3,8 milions d’euros per quatre dona un un resultat de 15.426.036 euros, que són els diners que, almenys inicialment, hi ha sobre la taula a redós del litigi en curs. 

DECISIÓ ÚLTIMA

Com s’ha exposat, en aquest incident de mesures cautelars es va decidir per la Batllia diverses mesures cautelars vinculades a un procediment principal que gira al voltant del compliment d’uns contractes de compravenda d’unitats immobiliàries (segons la part agent, és a dir, el promotor delegat) o sobre la nul·litat dels mateixos contractes (la part defenent reconvencional). Acordades les mesures, no hi va haver res més a dir. El que no es va acordar, va ser frenar el plet en espera de la resolució de les causes obertes a Espanya, com pretenien els inversors, lligats a la històrica firma Sobaos Martínez.

“Aquest debat havia d’haver-lo plantejat en la instància i explicar les circumstàncies que justificarien la seva reducció respecte el criteri general del Codi de procediment civil i la part contrària hauria pogut contradir-les”

Les dues parts en la vista de les mesures cautelars varen manifestar explícitament que quant a la caució a exigir a la part sol·licitant pel tribunal se sotmetien al seu criteri. Més concretament, la part agent sol·licitant va expressar el sotmetiment de prestar caució “que vostra senyoria consideri adequada”. Però en segona instància va fer una altra petició tot posant de relleu que el Codi de procediment civil (CPC) autoritza el tribunal a “eximir al demandant de complir aquest requisit (es refereix al mínim del 25% de la quantia del plet), o reduir l’abast de la caució, si les circumstàncies que concorren ho justifiquen”.

La propietat delegada discutia que s’hagués acordat aplicar el criteri general del 25% de la quantia del plet en fixar la caució que disposa la llei “i no hagi optat per aplicar l’excepció de reduir-la "si les circumstàncies que concorren ho justifiquen”. “Però aquest debat havia d’haver-lo plantejat en la instància i explicar les circumstàncies que justificarien la seva reducció respecte el criteri general del CPC i la part contrària hauria pogut contradir-les”, manté la resolució que acaba desestimant les pretensions del promotor delegat.

“En no haver-ho fet en la instància no pot ara plantejar la qüestió” perquè trencaria la igualtat d’armes entre les parts. “Per tant aquest únic motiu del recurs ha de ser rebutjat i el recurs ha de ser desestimat”, diu la sala, que aporta alguns arguments més “de reforç i amb l'ànim de perseguir al màxim la finalitat de persuasió que tota resolució judicial ha d’intentar”. En aquest mac es recorda que “la pretensió de la part recurrent ara de que l’exigència de caució que imposa la llei es pugui substituir, en aquest cas, “pels pagaments fets a compte de les compravendes que es discuteixen, tampoc hauria pogut ser atesa perquè aquests pagaments responen a la finalitat obligacional derivades del contracte de compravenda”.

La promoció Arbres del Tarter en una de les imatges que servia per comercialitzar-la.

Relacionat

Una batalla legal entre promotors d’una urbanització del Tarter deixa ‘penjats’ diversos compradors

De la seva banda, la garantia o caució “respon a una altra finalitat: la de garantir que d’existir danys i perjudicis efectius derivats de les mesures acordades durant el llarg de la tramitació del plet principal. Aleshores, en tenir finalitat i fonaments distints mai es podrien compensar unes amb l’altra”. I la segona precisió que fa el tribunal és que “les importants mesures cautelars consistents en la prohibició de disposar, de gravar o hipotecar; (prohibició d'utilitzar, ocupar i arrendar les unitats immobiliàries, de la promoció Arbres del Tarter, justificaven l’aplicació del criteri legal del 25% per fixar l’import de la caució, a manca d’altres circumstàncies que ho justifiquen i que no han estat al·legades en el moment processal oportú”.

Comentaris

Trending