El cas, que li va valdre a l’innocent i desesperat home que necessitava els diners una detenció i el processament posterior, es va jutjar fa pocs dies. Resulta que a l’ara condemnat en primera instància li calien 4.000 euros. Un conegut es va comprometre a prestar-los a canvi d’un retorn posterior més 3.000 euros suplementaris a mode d’interès. I, a més, volia una penyora. L’acusat, fent-la passar per seva, no va trobar res millor que entregar-li la carta groga d’una amiga que puntualment li havia deixat el seu cotxe.
Més ràpid del que pensava, molt més, l’home va poder refer-se i retornar els 4.000 euros. Però no pas els 3.000 d’interessos. El prestador s’ho va voler cobrar canviant de nom la carta groga i a partir d’aquí es va desfermar tota la voràgine que ha portat aquest migdia el Tribunal de Corts a notificar la sentència condemnatòria. Molt lluny, per això, de les pretensions de la fiscalia, que encara que condicionals, sol·licitava una pena de tres anys de presó. I que es condemnés l’encausat per un delicte d’apropiació indeguda.
A no ser que l’acusació pública recorri la decisió de primera instància, que prou podria ser, no hi haurà res de tot això. El que sí que òbviament ha acordat el tribunal és anul·lar el canvi de nom de la carta groga i retornar la titularitat de la mateixa al seu propietari original. La persona que sense saber-ho ni encara menys voler-ho es va trobar enmig d’un bon embolic.
Comentaris (1)