La situació no ha estat gens còmoda pels familiars en qüestió i, a més, ningú ha acabat d’entendre la citació del jutge. De fet, l’actual instructor ja no és qui va adoptar la decisió d’indagar en l’entorn escolar de la nena. Al seu dia, per comissió rogatòria, es va sol·licitar la col·laboració de les autoritats judicials i policials andorranes perquè s’identifiqués les persones que estaven al tomb de la menor morta a l’escola i en algunes activitats extraescolars. La policia andorrana va transmetre un llistat de famílies de companys d’escola de la noia finada i alguns educadors, entre d’altres.
La policia catalana, seguint ordres del jutge, va contactar amb les persones proposades per la policia andorrana i van recollir les seves impressions. Contra tot pronòstic, el mateix jutge, abans de deixar la Seu, va considerar necessari prendre declaració d’algunes d’aquelles persones per tal que ratifiquessin en seu judicial les impressions aportades als mossos. Segons fonts consultades, el nou instructor de la causa hauria escoltat aquest divendres una dotzena de familiars de les menors.
Cap dels declarants hauria manifestat res d’anormal. L’únic element més ressenyable, per dir-ho així, és que la dona, de 47 anys en l’actualitat i internada al centre penitenciari de Ponent, a Lleida, s’havia tallat el cabell molt curt pocs dies abans del luctuós fet. Per la resta, tots els citats han ratificat allò que ja van indicar, que mare i filla van tenir sempre molt bona relació i que el seu comportament va ser del tot normal fins al darrer moment.
Aquesta diligència, que l’actual jutge instructor ha mantingut per donar continuïtat a les decisions del seu antecessor i davant el desconeixement pragmàtic aparent de la causa, ha sorprès a totes les parts perquè des del primer moment que va ser descoberta la nena morta i, posteriorment, es va detenir la seva mare, aquesta va reconèixer que havia donat mort a la seva filla igual com pretenia llevar-se ella mateixa la vida, ingerint fàrmacs que usava per tractar les seves pròpies patologies mentals. Però que en el seu cas no va funcionar.
Les proves toxicològiques i els exàmens forenses al cos de la menor van confirmar plenament allò apuntat per la mare. No hi havia cap indici de violència més enllà d’una anormal quantitat de tòxic compatible amb el fet d’haver ingerit els fàrmacs en qüestió. La dona ara empresonada, que segurament es passarà un parell de dècades a la presó, va raonar la situació dient que era ella qui volia marxar d’aquest món i no podia deixar la nena amb els seus pares perquè no volia que passés pel que ella havia passat.
Comentaris