Les obres que un conseller comunal va fer el 2018 en una nau d’Aixovall eren il·legals

La sala administrativa del Tribunal Superior obliga el comú de Sant Julià a obrir un expedient de disciplina urbanística i deixa sense efecte la resolució per la qual la corporació validava els treballs promoguts per Joan Albert Farré, que ni eren menors ni estaven dins d’ordenació

La llicència expedida al seu dia.
La llicència expedida al seu dia. Toni Solanelles

Ni eren menors (les obres), ni estaven dins l’ordenació urbanística vigent. En fi, la remodelació que l’empresari i polític Joan Albert Farré va promoure en una nau de la seva propietat, al Prat de la Jaia, a la carretera d’Aixovall, la primavera-estiu del 2018 essent ell membre del comú de Sant Julià eren il·legals. De cap de les maneres es podien fer com es van fer. Així ho acorda la sala administrativa del Tribunal Superior que obliga a la corporació a posar en marxa un expedient de disciplina urbanística.

El que no diu la sala és el que pretenia el veí de Farré que va denunciar l’obra, que s’enderroqués allò que es va fer mal fet. Suposadament, aquesta hauria de ser la solució a la qual arribés, potser, el comú lauredià a partir de l’expedient que ara haurà d’instruir. Però la Justícia, que és clara i rotunda quan a l’obra feta per l’empresari, també demana a l’apel·lant que no avanci esdeveniments. S’ha de seguir "el procediment de disciplina urbanística iniciat en relació amb les obres que són objecte d’aquest procés, tenint en compte els criteris fixats en aquesta resolució”.

“Tanmateix, no procedeix avançar cap pronunciament sobre el resultat d’aquest expedient, ja que resulta contradictori sol·licitar que s’iniciï un procediment administratiu i, al mateix temps, anticipar el seu resultat”, exposa la sala en la seva resolució, que deixa sense efecte tant la decisió inicial del comú, que amb Josep Miquel Vila -i amb Farré com a cap de l’oposició- com a cònsol va acabar fent la vista grossa i considerant regularitzada l’obra. També el Tribunal de Batlles, ja al 2021, i en primera instància, va donar per bo el procediment, que ara es tomba.

LA RESOLUCIÓ

Els treballs fets la primavera-estiu del 2018 pretenien suposadament substituir el teulat de la nau ja que havia quedat enfonsat pel pes de la neu caigut aquell hivern. Però de la voluntat inicial al fet real hi va anar un bon tros com semblava evident a ull nu i sense que calgués ser ni tècnic urbanístic ni jurista. El cas va aixecar força polseguera però avui per tu, demà per mi, va anar perdent força. Fins que ara el Superior ha deixat clar el que era clar llavors.

Imatge de la nau en què s'està actuant, just a tocar de la carretera general CG6.

Relacionat

El permís d’obra de la discòrdia o la denúncia contra un conseller comunal lauredià per infracció urbanística

Més enllà de tombar les pretensions de Farré, que volia que no es tingués en compte el recurs del veí (René Pujol) atenent el fet que no havia accionat davant la comissió tècnica d’urbanisme (CTU), la clau de volta de tot plegat se centra en dos punts fonamentals: si es tractava d’una obra menor -com defensava el propietari i per la qual va rebre l’autorització comunal- i si l’edificació estava fora d’ordenació urbanística per estar afectada per l’ampliació de la carretera CG-6 o no. La resposta del tribunal és clara: és obra major i l’immoble està fora d’ordenació.

I és que, parlant més planerament, una obra mínima de manteniment, al cobert en qüestió, s’hi hauria pogut fer, però si l’actuació arquitectònica esdevenia més important -i això és el que va passar- calia fer enretirar l’immoble -que això és el que Farré es va voler estalviar- per permetre l’ampliació del vial segons les previsions urbanístiques vigents.

Dos elements clau: “aquests treballs tenen la naturalesa pròpia d’una obra major, com es desprèn dels següents extrems: no es tracta d’una mera reparació, sinó de la reconstrucció de la coberta”; “no ofereix dubtes que l’edificació estava sotmesa al règim de fora d’ordenació”

“Resulta suficient constatar que les obres realitzades en la nau industrial han consistit, almenys, en la substitució total de la coberta de l’edifici, incloent els elements sustentadors o embigat”, diu el TS en un dels seus fonaments jurídics, que després deixa clar que “aquests treballs tenen la naturalesa pròpia d’una obra major, com es desprèn dels següents extrems: no es tracta d’una mera reparació, sinó de la reconstrucció de la coberta” i que va ser “el propi comú que va constatar que les obres realitzades anaven més enllà de les autoritzades per la llicència d’obres menors inicialment concedida i va requerir la presentació d’un projecte tècnic”.

I com que segona la legislació vigent, per a unes obres menors no cal un projecte tècnic, si el comú, que havia autoritzat els treballs com a obra menor, va acabar requerint el projecte, és que va adonar-se que els treballs promoguts per Farré anaven més enllà del que s’havia permès. Vaja, que es va voler autoritzar a toro passat i ara caldrà veure com resol el comú l’expedient, perquè la infracció urbanística hi és. I hi és més i tot perquè també està clar que l’edificació estava fora de norma.

Estat de la nau en l'inici de la polèmica, el juliol del 2018.

Relacionat

Arriba a la Justícia l’obra suposadament il·legal d’un conseller comunal de Sant Julià

“No ofereix dubtes que l’edificació estava sotmesa al règim de fora d’ordenació. Així ho recull la sentència apel·lada i aquest pronunciament no ha estat eficaçment desvirtuat en aquesta instància. Encara que l’edifici estigui alineat amb l’ampliació de la carretera CG- 6, com resulta de la certificació emesa pel director d’Ordenament Territorial de Govern, no respecta la distància mínima de tres metres al límit de la parcel·la, que fixa l’article 134 de les normes urbanístiques del POUP”, resol la sala administrativa del Superior en un fonament jurídic de la sentència recentment dictada.

I de tot la normativa vigent en el moment del fet que cal contemplar i aplicar per al cas concret, s’acaba concloent que “només es poden autoritzar aquelles obres d’ampliació, reforma o rehabilitació que siguin conformes amb els paràmetres d’ordenació exigits per la normativa urbanística. En aquest cas, s’ha procedit a reconstruir diversos elements d’un edifici que no observen la distància mínima al límit d’edificació, de manera que s’han incomplert les prescripcions del reglament de construcció”. En fi, que l’obra era il·legal. I ara el comú haurà de decidir què fa.

Comentaris (14)

Trending