L’informe publicat aquest febrer pel TEDH incorpora les dades del 2020 i fa un repàs des de la posada en marxa de la institució judicial el 1959. Andorra no s’hi va incorporar fins al 1994. En conjunt, la cort europea ha emès un total de 23.406 sentències. Entre tres països, en sumen gairebé el 40%: Turquia (3.742), Rússia (2.884) i Itàlia (2.472) estan al capdamunt del rànquing. Mònaco, Liechtenstein i Andorra estan a l’extrem oposat.
El cas Millan i Tornes va ser el primer sentenciat, el 6 de juliol de 1999. Altres casos significatius que el propi tribunal destaca d’Andorra són el Pla i Puncernau, el cas SAUR Vallnet, el Figueiredo i el Gouarré
De les nou sentències que han recaigut sobre Andorra, quatre han constatat vulneracions per part de l’Estat andorrà, tres no n’han detectat i els altres dos casos s’han resolt per vies diferents, un d’ells de forma amistosa i acordada. El cas Millan i Tornes va ser el primer sentenciat, el 6 de juliol de 1999. Altres casos significatius que el propi tribunal destaca d’Andorra són el Pla i Puncernau, el cas SAUR Vallnet, el Figueiredo i el Gouarré.
La institució destaca el fet que algunes de les resolucions han comportat que la Justícia andorrana i especialment el legislador hagi hagut de fer algunes modificacions. Potser la més significativa, el fet que una decisió d’Estrasburg pot comportar ara la reobertura d’un afer que internament s’havia donat per tancat. I que s’hagi de jutjar de nou a partir de la jurisprudència del TEDH.
Des del 1994, s’han enviat i tancat 98 casos a Estrasburg des d’Andorra. Ara mateix n’hi ha un de pendent. Només nou més l’ara pendent haurien passat el filtre inicial i gairebé decisiu per tal que el tribunal pugui resoldre sobre el fons de la qüestió. En aquest temps s’ha dictat en dues ocasions que s’havia vulnerat el dret a un judici just i també hi ha hagut violacions del dret a un recurs efectiu, de la prohibició de discriminació o del fet que no es pot castigar ningú si no hi ha una llei que ho preveu.
Comentaris (1)