Més accions polítiques i judicials per documentar ‘l’engany’ al FinCEN

L’entorn de BPA considera que amb els elements que hi ha sobre la taula després de la declaració a la Batllia de Villarejo i la voluntat de l’administració americana d’aclarir situacions tèrboles és un bon moment per obtenir dades clau

Comentaris

El logotip del FinCEN.
El logotip del FinCEN. arxiu

Amb el reinici de judici pel ‘cas Pujol’ a la cantonada, les declaracions en seu judicial andorrana del comissari de policia espanyol retirat José Manuel Villarejo de fa unes setmanes i l’aparent voluntat de l’administració americana d’aclarir situacions tèrboles que per obra o omissió l’han implicat, l’entorn de BPA considera que és un bon moment perquè apareguin definitivament dades clau sobre el suposat ‘engany’ al FinCEN i la publicació del ‘notice’ que va portar a la intervenció de l’entitat bancària andorrana. D’aquí que han coincidit en el temps diverses accions polítiques i judicials que haurien de permetre obrir via. 

D’una banda el grup polític de Junts al Congrés dels Diputats espanyol a través de mecanismes parlamentaris i, de l’altra, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), com a acusació popular en el denominat ‘cas Rajoy’, han posat en marxa fa uns dies noves peticions per tal d’aconseguir, sigui a través de mecanismes polítics, sia via mecanismes judicials, l’obtenció d’elements documentals que provin quin tipus d’informació es va facilitar des d’Espanya o, en menor mesura, des d’Andorra, a les institucions americanes.

Cua a l'exterior de la central de BPA l'endemà de la intervenció.

Relacionat

Un article a Forbes es posiciona obertament a favor de la llei d’amnistia pel ‘cas BPA’

En aquest sentit, i com ja va explicar l’Altaveu, una peça clau en l’entramat institucional espanyol que va participar en tot el ‘cas BPA’ i, en conseqüència també, en el ‘cas Pujol’, seria l’organisme de prevenció de blanqueig de capitals, el Sepblac. Tant Junts per la seva banda, com l’IDHA demanant a la batlle que instrueix el suposat atac a la sobirania andorrana, han sol·licitat, per exemple, que es reclami a l’organisme citat tots els escrits, correus electrònics o altres documents que s’haguessin tramès al FinCEN o a qualsevol institució americana (com l’FBI o la DEA) on se cités BPA o alguns dels casos que van aparèixer al ‘notice’.

També es voldria que per comissió rogatòria, la Batllia sol·liciti al propi FinCEN que faciliti tota la documental de què disposi i en què es tractessin qüestions relatives a BPA. I és que l’aparició al seu dia a la televisió d’un comandant, llavors, de la guàrdia civil, Basilio Sánchez Portillo, assegurant que havia facilitat informació al FinCEN en el marc del combat que tenien les institucions espanyoles contra l’auge de l’independentisme català porta a pensar en la instrumentació d’una maniobra premeditada en tota regla.

Hi ha molts d’altres elements que es demanen, tant per la via política a Madrid com per la via judicial a Andorra. Comunicacions relatives a la denominada ‘policia patriòtica’ en el cas de la comissió parlamentària al Congrés i, també, documents o intercanvi d’informació, per exemple, entre la UIFAnd i el FinCEN. Es demana documents, comunicacions o correus electrònics, especialment en el cas del Congrés, no només relatiu a BPA, evidentment, si no també i sobretot, referent a Jordi Pujol i altres dirigents polítics catalans.

Comentaris (3)

Trending