L’article està signat pel veterà periodista Melik Kaylan, amb àmplia experiència en afers econòmics, als quals es dedica des del 1999. El reporter posa en relleu “les injustícies” que ha provocat tot l’afer, una “situació tan tèrbola, contradictòria i endogàmica que els mitjans de fora de la regió han evitat en gran mesura el tema i les greus irregularitats judicials implicades”. Alerta, també, que “la història de maniobres fosques s’endinsa profundament en el sistema bancari andorrà” i que això “afecta la seguretat bancària de la UE i, per tant, del conjunt del món”.
A partir d’aquí, fa un resum de tot el que va esdevenir des de la nota del FinCEN fins a la recent condemna de 18 directius a llargues penes de presó, entre aquestes els set anys a qui fou conseller delegat de l’entitat financera, Joan Pau Miquel. Un relat que permet Kaylan afirmar que “BPA va ser utilitzada com a boc expiatori per les autoritats andorranes per encobrir la corrupció generalitzada del sistema bancari del país”.
Forbes apunta directament a l'operació Catalunya com a origen de la maniobra contra BPA, vinculant-la amb accions encobertes de l'estat espanyol per tenir informació dels lÍders independentistes catalans, entre els quals Jordi Pujol que els tribunals espanyols estan jutjant. El mitjà nord-americà assenyala que “els anys posteriors a l'expropiació del BPA, van aparèixer proves als mitjans de comunicació que al·legaven que el Govern havia atacat específicament BPA en una operació d'intel·ligència encoberta”.
El periodista remarca que “mentre a Espanya el cas feia anys que es desfeia” amb l’arxiu de causes o la declaració de l’entitat com a no culpable de càrrecs de blanqueig”, a Andorra sí que es acabar produint la sentència condemnatòria. I això mentre al país veí del sud clients com l’empresari xinès Gao Ping “mai han estat condemnats” i “el cas Emperador porta més d’una dècada sense judici”. En l’article es parla de les sentències de la causa principal del ‘cas BPA’ com a “càstigs desproporcionats”.
Per a l’autor de l’article ara “existeix l’oportunitat de corregir el rumb” en el que seria “una decisió estratègica prudent i de bona fe” per mitigar els dubtes que haurien sortit en la nova administració nord-americana sobre si es va enganyar o no al FinCEN. “Aquesta mesura restauraria la credibilitat d’Andorra amb relació a la falta de garanties processals en l’expropiació de BPA; enviaria un missatge a Espanya que la sobirania andorrana no s’ha de vulnerar i deixaria clar que el poder regulador dels Estats Units no pot ser manipulat amb fins polítics”, assegura.
A banda, també es fa una advertència: “Andorra hauria de prendre’s seriosament l’advertència nord-americana del 2014 sobre el blanqueig de capitals”. I això suposaria que caldria “iniciar investigacions en el sector bancari independentment de les afiliacions polítiques dels bancs”.
Comentaris