Miquel ha estat gairebé quatre hores declarant de forma ininterrompuda. Explicant el procés de control normatiu de l’entitat. De fet, tot just passa per l’any 2006. I va seguint any per any, amb molts detalls, tots els passos que BPA va anar fent per cenyir-se a les recomanacions que els reguladors, els supervisors, l’INAF i la UIFAnd, anaven dictant. Miquel ha recordat durant molts passatges de la seva intervenció que sempre eren recomanacions, i que des que va aterrar al Principat per incorporar-se a Banca Cassany “mai no hem tingut ni una sola ‘salvetat’ per part de l’auditor extern en 25 anys”.
L’interrogatori a Joan Pau Miquel ‘amenaça’ de ser llarg, molt llarg. El bancari no vol deixar cap serrell solt. Ni per ell ni per cap dels altres 23 processats. De fet, en aquesta primera jornada, 22 processats més. En faltava una que ha estat declarada, mentre no es presenti -tot i haver anunciat la seva absència-, en rebel·lia. Miquel ha respost a algunes preguntes personals de rigor fetes pel fiscal general, Alfons Alberca, com per exemple per deixar clar que no treballa. Que s’ha dedicat tot aquest temps a preparar la seva defensa i la de BPA. Qui va ser CEO de l’entitat, en cap moment s’ha negat a respondre res.
Una vegada el Tribunal de Corts en aquest cas presidit pel magistrat Enric Anglada ha decidit no donar lloc a la petició de suspensió que s’ha posat damunt la taula pels recursos que encara hi ha pendents en relació amb la pretesa recusació d’Alberca, Joan Pau Miquel com aquell que diu només ha començat a respondre una única pregunta de fons del fiscal general
De fet, després d’una hora més o menys llarga de discussions d’ordre formal i processal, i una vegada el Tribunal de Corts en aquest cas presidit pel magistrat Enric Anglada ha decidit no donar lloc a la petició de suspensió que s’ha posat damunt la taula pels recursos que encara hi ha pendents sia en via penal o en via administrativa en relació amb la pretesa recusació d’Alberca, Joan Pau Miquel com aquell que diu només ha començat a respondre una única pregunta de fons del fiscal general. La resta d’apunts o preguntes d’Alberca eren matisos o rèpliques a afirmacions del bancari.
Alberca ha posat molt la banya en el fet que no és el mateix tenir implantats uns sistemes de control que el fet que aquests siguin efectius. O ha insistit també en què no hi havia prou segregació de funcions entre aquelles persones que havien de garantir el degut compliment normatiu del banc. Però si el fiscal en més d’una ocasió ha pretès ser agre i fins i tot violentament amb Miquel, aquest més d’un cop ha respost amb contundència fins al punt de guanyar-se l’avís del president de la sala que no podia entrar a debatre amb Alberca.
El que està clar és que Joan Pau Miquel s’ha mostrat en tot moment clarivident i molt sabedor de tot el que es deia. Especialment de la normativa o de les recomanacions aplicables. Fins i tot ha tingut temps per recordar que el 2016, amb el banc ja sota control de l’Estat i amb l’AREB com a òrgan de gestió, aquesta organisme s’havia prestat a no aportar tota la documentació que el regulador li va requerir i va arribar a dir que la documentació que aportava potser no era verídica. També ha recordat Miquel que al 2018, per exemple, més de tres anys després de la intervenció de BPA, el sector bancari andorrà encara “incomplia estàndards del Moneyval o de la Unió Europea” en diferents aspectes.
I és que una de les coses amb què s’està esforçant molt i molt Joan Pau Miquel és en ser curós i didàctic tant en allò que feia el banc, les auditories i controls als quals se sotmetia i quines eren les normatives i recomanacions vigents en cada moment. El CEO de BPA fins a la seva intervenció, que va estar dos anys empresonat per la causa que ara es jutja, ha evidenciat en cadascuna de les seves paraules que la implantació de controls i mesures era evolutiva. Que BPA es va avançar en moltes coses a les obligacions legals, però que cal tenir en compte, també, quina era la legalitat vigent en cada moment. I que cal cenyir-se a aquella i no a una altra.
Com quan ja es feia un KYC molt incipient però la normativa d’aplicació no ho exigia o quan BPA va ser, ha recordat Miquel, la primera entitat bancària del país en incorporar un conseller independent. “L’INAF deia el que havíem de fer i se li comunicava el que fèiem. I a l’INAF sempre li ha semblat correcte el nivell de compliment.” La declaració de Joan Pau Miquel va per llarg. Potser per dies o alguna setmana. El judici tot just acaba de començar. Però l’ex-CEO de BPA no vol passar per alt cap detall. Ell és el primer en fer-se la seva pròpia defensa.
Comentaris