La Justícia reconeix una pensió de viduïtat perquè el difunt pagava part de la manutenció d'un fill

La CASS s’havia negat a atorgar la prestació a la dona, però el Superior, en una sentència ara avalada pel Constitucional, corregeix la parapública tot al•legant que l’home mort contribuïa a les “càrregues familiars” de l’ex-cònjuge

Imatge de la façana de la CASS.
Imatge de la façana de la CASS. Toni Solanelles

La Caixa Andorrana de Seguretat Social haurà de pagar una pensió de viduïtat a una dona malgrat que aquesta ja s’havia divorciat de l’home quan aquest va perdre la vida. Així ho ha determinat el Superior, que ho justifica argumentant que, en el moment de la mort, aquest satisfeia una pensió per a la manutenció de la filla. La sentència de segona instància ha estat, ara, ratificada pel Constitucional, que ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per la parapública.

El cas es remunta a l’any 2019. La dona estava separada, però durant el procés de divorci, la sala civil de la Batllia havia establert que l’ex-marit havia de pagar una pensió alimentària de 300 euros per contribuir a la manutenció de la filla que tenien en comú. A banda, també hauria d’assumir el 50% de les despeses extraordinàries que es poguessin produir.

La CASS va refusar en fins a dues ocasions la petició i la Batllia, en primera instància, va validar aquesta decisió que, però, va ser refusada pel Superior i, ara, pel TC

I, amb aquesta obligació vigent, va arribar la defunció. Llavors, la dona va reclamar a la CASS que se li reconegués el dret a una pensió de viduïtat. La petició, però, va ser desestimada per la parapública, que entenia que no complia els requisits marcats a la llei. Aquesta interpretació la va mantenir davant els recursos administratius presentats i, un cop esgotada aquesta vida, el cas va arribar a la justícia.

En primera instància, la Batllia va refermar la postura de la CASS. En canvi, el Superior va estimar les pretensions de la dona i va obligar la parapública a concedir-li la pensió. Ho argumentava pel fet que els diners que l’home pagava per la manutenció de la filla s’havien de considerar com “càrregues familiars” i, per tant, sí que es compliria un dels supòsits previst a la legislació tot recordant que “la pensió alimentària per contribuir a les despeses ordinàries d’un fill menor s’estableix en favor del progenitor que assumeix la seva guarda i custòdia” i, per tant, “el difunt contribuïa a satisfer una part de les càrregues familiars que corresponen al cònjuge recurrent”.

Davant aquesta resolució, es va decidir portar el tema al TC. Els magistrats, però, ni tan sols han acceptat estudiar el recurs d’empara presentat. La CASS al·legava que el Superior no havia interpretat la Llei de forma correcta, però els magistrats recorden que “la interpretació de la llei és una competència que correspon de manera exclusiva als tribunals ordinaris tret que aquesta sigui irraonable o arbitrària”. I apunten que la parapública la impugna “però no aporta cap element que permeti posar en dubte la seva fonamentació en dret i la seva lògica o que posi en evidència qualsevol aspecte arbitrari”. Per tant, entén que “el recurs d’empara està mancat manifestament de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit”.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending