La querella s’ha admès a tràmit just després que els promotors de l’acció judicial, els màxims accionistes de l’entitat bancària fins a la seva nacionalització, traslladessin un escrit a la primera instància judicial pel qual feien arribar la carta de l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol Francisco Martínez en què aquest al·ludia a una suposada conxorxa d’índole política amb epicentre a Andorra que hauria suposat la caiguda de BPA i, per cooperació amb les autoritats financeres espanyoles, també la de Banco Madrid. La Batllia hauria d’iniciar ara tot un seguit d’indagacions i diligències per esbrinar què hi havia rere de tot plegat.
Martí, Cinca i Saboya no són els únics querellats. L’acció interposada el juliol del 2019 i que es va haver de recordar que s’havia dut a terme a final de l’any passat davant la manca d’actuació de la Batllia, també anava dirigida contra qui era la directora del supervisor financer el març del 2015 quan es va acordar la intervenció del banc Maria Cosan; contra el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i contra el màxim responsable executiu per delegació de l’AREB de la BPA intervinguda, Òscar Gelabert.
En la querella es feia referència a tot un seguit d’actuacions que haurien estat presumptament arbitràries i omissions suposadament malintencionades, com per exemple la indeguda resposta a les autoritats americanes per part del ministeri d’Afers Exteriors davant el ‘non paper’ que advertia d’una indeguda utilització del diner efectiu pel conjunt de la plaça financera andorrana. Com deixa clar l’aute d’admissió de la querella, en l’escrit presentat ara fa un mes i mig “s’hi relaten fets que poden ser constitutius de responsabilitat penal” i per això cal admetre-la i indagar què va passar.
Comentaris (27)