La dona va ser donada de baixa el setembre del 2019, arran d’una omàlgia que li provocava pèrdua de força a la mà esquerra. El temps va passar i la seva situació no va millor. Fins i tot, el febrer del 2022, va ser sotmesa a una intervenció a l’espatlla esquerra. El setembre del 2022 es complien els tres anys i la CASS va aplicar el que considerava que marcava la llei: li va donar l’alta i li va atorgar una pensió d’invalidesa del grup 1.
L’assegurada no hi estava d’acord. I, per això, va formular un primer recurs davant la mateixa CASS -escrit per ella mateixa de puny i lletra-, que el va desestimar. A partir d’aquí, va posar l’afer en mans d’un advocat i el tema va acabar davant la Justícia. En primera instància, la Batllia va donar-li la raó. Així, es va determinar que la dona tenia el dret a continuar en situació de baixa i, a més, la CASS li havia de satisfer aquelles prestacions que no li havia abonat durant el temps transcorregut. La parapública, però, va decidir presentar recurs al Superior.
I aquest li ha donat la raó. Entenen els magistrats que la CASS va actuar correctament. La dona havia al·legat en el seu recurs un cas anterior en el qual s’havia prorrogat la baixa més enllà dels tres anys. Llavors, hi havia una primera malaltia, una lesió a la mà, i posteriorment, abans que finalitzés el termini, a la persona se li va detectar una altra patologia diferent -una de tipus psiquiàtric-. Per així es va entendre que el termini màxim per percebre la baixa començava a comptar des del moment en què es va detectar la segona afecció.
Considera el Tribunal, però, que aquest cas no és extrapolable a l’afer jutjat. “No és traslladable compte tingut que la patologia és la mateixa si bé referida a dos membres diferents”, remarca la sentència. Per tant, es conclou que la intervenció de l’espatlla esquerra “no interfereix en el càlcul del període màxim de baixa, que és de tres anys”.
De fet, en la sentència es recorda que, arran de la sentència anterior, encara que aquesta no sigui aplicable a aquest cas, la llei ja es va canviar per posar negre sobre blanc aquest punt: es va afegir una disposició a la Llei de la CASS via el pressupost del 2023 en la qual s’indicava que “si durant el període d’incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia amb el control i el parer favorable de l’Àrea de Control Sanitari”.
Així doncs, el Superior acaba donant la raó a la CASS. I, per tant, valida que s’aixequés la baixa mèdica per, posteriorment, concedir una pensió d’invalidesa a l’assegurada. I, d’aquesta forma, estableix jurisprudència en el sentit que només una patologia diferent pot permetre l’allargament d’una baixa mèdica més enllà de tres anys.
Comentaris