La sala ve a dir en la sentència recentment dictada que el conseller comunal ordinenc sí que està legitimat a acudir a la Justícia una vegada se li ha inadmès el recurs des de l’administració. Però entrant en el fons de la qüestió i si el fet de ser conseller comunal legitimava Dolsa a recórrer contra el pacte de socis, en el qual a més a més no intervenia en cap cas el comú d’Ordino, acaba concloent que no tenia la capacitat o interès necessari per anar contra aquell acord.
“L’objecte de recurs en via administrativa no és un acte del propi comú sinó un acte del Govern”, recorda el Tribunal Superior, que afegeix que “la legislació del Principat no reconeix legitimació als consellers comunals que haguessin votat en contra d’un acord comunal per interposar recurs contra actes del propi comú, com sí que fa l’art. 63.1.b) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local espanyola”. Per tant, defineix diferències entre la legislació andorrana i l’espanyola
Encara remarca la resolució que “al recurs d’apel·lació -presentat per Dolsa- també es defensa que qualsevol persona pot instar la nul·litat de ple dret d’un acte o contracte administratiu, i que el caràcter general o erga omnes de la nul·litat absoluta significa que és susceptible d’oposar-se en contra i a favor de qualsevol. Tanmateix, que un acte sigui nul de ple dret, o merament anul·lable, no afecta a la legitimació per impugnar-lo” i, per tant i “en definitiva, en el cas que ens ocupa, la decisió del Govern d’inadmetre el recurs administratiu sí es ajustada a dret i cal que sigui confirmada”.
Comentaris (5)