​L’INAF al·lega davant l’estupefacció dels processats en el ‘cas BPA’ que les actes “no eren actes”

El regulador financer aporta els documents que resumeixen les reunions amb els representants del banc i els seus auditors externs entre els anys 2007 i 2011 i el tribunal descarta obrir cap diligència contra els responsables del supervisor

Els advocats defensors, en primer terme, a l'esquerra, durant una de les vistes del judici.
Els advocats defensors, en primer terme, a l'esquerra, durant una de les vistes del judici. Toni Solanelles

«No eren actes.» Aquesta és l’argumentació de l’Institut Nacional de Finances (INAF), actual Autoritat Financera (AFA) per justificar perquè al seu dia va negar l’existència dels resums de les reunions que anualment mantenia, en aquest cas, amb representants de Banca Privada d’Andorra (BPA) i els seus auditors externs. L’AFA ha aportat els documents relatius als exercicis que van del 2007 al 2011 responen al requeriment urgent fet pel Tribunal de Corts, que ha desestimat obrir diligències als supervisors financers i, en principi, ha decidit tirar endavant el judici de la causa general del ‘cas BPA’.

El president de la sala, Enric Anglada, ha explicat en l’inici de la sessió, que s’ha suspès durant uns minuts perquè les parts poguessin estudiar els nous documents aportats, que el regulador no considerava actes els documents que havia negat fins ara atès que cap dels assistents havia signat la documentació. Els advocats de la defensa han respost que si quan els documents van ser tramesos als assistents a les reunions cap d’ells hi va fer «cap salvetat» s’hauria d’haver entès que les actes-que-l’INAF-no-considera-actes eren vàlides i calia considerar-les com a tal.

L’explicació ha causat una enorme estupefacció entre els processats, especialment entre els principals implicats, que eren els que més relació tenien amb el regulador. I és que va ser el mateix supervisor financer el que va qualificar d’acta en les carta que annexava al seu dia a la documentació enviada com a acta de les reunions i que ara nega que sigui el que era, amb un reflex precís del contingut de la reunió amb la relació d’assistents i tot calcat a una acta.

A preguntes dels lletrats dels processats, i especialment del defensor de Joan Pau Miquel, l’ex-conseller delegat (CEO) de BPA, el magistrat president ha explicat que si no s’han aportat més documents és perquè no n’hi ha cap altre i que a partir del 2012 «vist l’èxit» (el fet que no hi havia manera que se signessin els documents per part de les parts) es «va desistir» i no es van redactar més documents de resum de les trobades anuals, reunions de capçalera per a marcar des del supervisor el full de ruta de cada entitat.

Mentre els defensors lamentaven el paper fet per l’INAF-AFA i considerava que ho pot haver responsabilitat del supervisor per «l’ocultació» documental, Anglada ha afirmat que «el tribunal no ho veu així» i ha deixat en mans dels processats i de la fiscalia l’adopció d’eventuals accions. No sembla que el ministeri públic pretengui promoure cap actuació legal mentre que alguns dels processats és possible que impulsin alguna querella criminal.

Requeriment de més documentació

El que sí que farà el tribunal, després que diferents defenses ho hagin exigit, serà requerir de nou l’AFA perquè aporti els documents equivalents als aportats fins al 2011 i referents als anys 2012, 2013 i 2014, que segons el defensor de Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, són els exercicis per a la causa més sensibles. Diversos lletrats han manifestat el seu malestar amb el regulador. «L’INAF no pot no col·laborar amb la Justícia», ha remarcat Jiménez, que ha deixat clar que el supervisor «sap perfectament de què estem parlant».

«L’INAF no pot no col·laborar amb la Justícia», ha remarcat la defensa de l’ex-CEO de BPA 

Els advocats, com també ha fet Miquel en l’inici de la seva declaració en la sisena sessió del judici, han remarcat que les actes o com el supervisor els hi vulgui dir, «formen part de l’estructura de control» del regulador i de les entitats bancàries. De fet, l’ex-CEO de BPA ha remarcat que els responsables de l’INAF (ara AFA) enviaven els documents deixant clar que es tractava d’actes i que la seva validesa s’acordava «o per silenci o per no protesta», segons Miquel, que ha recordat que la correspondència intensa i estreta era una constant i «ens han negat totes les cartes».

Tant els advocats com el bancari han deixat clar que de documentació n’hi ha molta i que és crucial per al seu anàlisi i esclariment dels fets. Una altra cosa és «el que ens diu el senyor Fiñana, que la UIFAnd no fa actes, llavors què vol que li rebati», però «si no hi ha l’escenari del senyor Fiñana i amb l’INAF volem analitzar les actes necessitem l’ordre del dia» i tota la successió documental atès que «la comunicació formal era escrita i per entrega i amb acusament de recepció. No són cartes soltes. Les ha de tenir sempre a disposició (l’INAF) de l’auditor». Miquel ha deixat clar que és necessari disposar de totes les comunicacions i «ens serà més útil pel que no diu que pel que diu».

Comentaris (20)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.