Inadmissió exprés de la querella contra Espot pel ‘cas BPA’

Amb una diligència difícil de veure en l’actualitat en la Justícia andorrana, el Tribunal de Corts refusa l’acció penal promoguda per l’antic màxim accionista de l’entitat bancària considerant que “ni apriorísticament” les actuacions de l’actual cap de Govern es poden considerar delictives

Xavier Espot donant explicacions sobre la querella.
Xavier Espot donant explicacions sobre la querella. SFGA

Amb una inusitada i inhabitual diligència i velocitat, el Tribunal de Corts ha descartat admetre a tràmit la querella presentada per l’antic màxim accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco contra l’actual cap de Govern, Xavier Espot, i en què es considerava que el dirigent polític, per les seves accions o omissions en relació amb el ‘cas BPA’ hauria pogut cometre els delictes de prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics. El tribunal, en una decisió exprés, considera que “ni apriorísticament” les actuacions d’Espot podrien considerar-se delictives.

La querella va ser presentada el 17 de novembre i l’1 de desembre la magistrada designada ponent per a l’anàlisi del cas, Anna Estragués, ja va admetre el seu veredicte en forma d’aute. No obstant, la interlocutòria no s’ha notificat fins aquest dilluns i en contra seva es pot presentar un recurs, en aquest cas, davant la sala penal del Tribunal Superior. En tractar-se Espot d’una persona aforada, la querella ha passat directament al Tribunal de Corts en lloc de ser un batlle instructor el que decidís sobre la qüestió.

La magistrada ha dictat un aute de dotze pàgines analitzant les tres qüestions que troba essencials per arribar a la conclusió, en certa forma, que el cap de Govern actual no va tenir una participació directa i de decisió última en cap de les qüestions

La magistrada ha dictat un aute de dotze pàgines analitzant les tres qüestions que troba essencials per arribar a la conclusió, en certa forma, que Espot no va tenir una participació directa i de decisió última en cap de les qüestions que es plantegen com a sèrie fàctica susceptible de generar responsabilitats delictives. No considerant Estragués que hi hagi ni tan sols indicis de delictes, ja no admet la querella.

En el document repassa els tres elements essencials. Un, el relatiu a la publicació del ‘Notice’ del FInCEN que a parer del querellant partiria d’una omissió d’informació per part de les autoritats andorranes que hauria portat a engany el departament dependent del Tresor americà. Segons la querella, aquest fet podria ser susceptible de prevaricació. La magistrada, però, recorda, en certa forma, que el FinCEN fa el que vol i “l’Estat andorrà, no tenia òbviament, competència per adoptar cap tipus de decisió”.

La integrant del Tribunal de Corts diu que si fos el cas que no es va trametre la informació que hauria pogut ajudar BPA, aquesta omissió “s’exclou de l’àmbit de la prevaricació administrativa”. I és que si no s’hagués facilitat la informació que hauria beneficiat l’entitat bancària perquè s’haurien aclarit moltes coses que aparentment no són certes i, en canvi, van portar a la intervenció del banc, aquesta absència d’informació “no podria tampoc ser entesa com un acte administratiu que decidís sobre el fons o, ni tan sols, equiparar-se al silenci administratiu, en tractar-se, com s’ha dit, d’una qüestió que no es trobava sotmesa a judici de l’administració andorrana”.

Xavier Espot en una intervenció com a cap de Govern.

Relacionat

Querella contra Espot per prevaricació i tràfic d’influències en el ‘cas BPA’

És en els termes precedents, que Estragués descarta que hi hagi prevaricació. Tampoc no considera que hi hagi tràfic d’influències per raó de deixar fora dels efectes de la denominada Llei de l’AREB o Llei BPA els accionistes que ostentaven menys d’un 10% de les participacions del banc, entre els quals hi havia la família de Xavier Espot. Sobre aquesta qüestió, i entre altres coses, la magistrada recorda que “l’adopció d’una llei, aprovada pel Consell General encara que sigui a proposta de Govern i de conformitat amb els procediments establerts (entre els quals el d’urgència), no pot ser considerada ‘resolució’” als efectes de les responsabilitats que recull el Codi Penal.

En essència, doncs, que el Govern proposa però és el Consell General qui disposa i tampoc es pot atribuir a Espot una responsabilitat directa. A més, raona també la magistrada, no hi ha injustícia perquè a supòsits diferents se li pot associar respostes diferents. I, entén la jurista, que no té la mateixa capacitat de control sobre la gestió d’un banc qui és majoritari respecte de qui és minoritari, una explicació que va fer el mateix cap de Govern quan dies després de la interposició de la querella va fer-ne una valoració.

Xavier Espot donant explicacions davant els mitjans de comunicació.

Relacionat

Espot es defensa de la querella assegurant que “no hi ha res a retreure’m” en el ‘cas BPA’

També entre els elements que portava el querellant a acusar Espot de tràfic d’influències hi havia la demanda que fan les autoritats andorranes contra els antics administradors de BPA per la responsabilitat societària. Recorda la magistrada en aquest marc que la demanda civil “no fou interposada pel senyor Xavier Espot Zamora en la seva qualitat de cap de Govern sinó pel senyor Òscar Gelabert Ribera, representant de l’AREB en la seva qualitat d’administradora única de BPA”.

En aquest sentit, Estragués recorda també que “l’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats” i que l’entitat en qüestió “es troba regida per un consell d’administració integrat per cinc membres, al que li correspon adoptar les decisions relatives a les potestats i funcions atribuïdes per llei”. En conseqüència, “l’AREB disposa de plena autonomia per a interposar les accions que en dret i en exercici de les seves funcions consider més adequades”.

Amb una celeritat inaudita, la decisió de la ponent designada pel Tribunal de Corts és susceptible de ser recorreguda, en aquest cas, davant la sala penal del Tribunal Superior

La darrera anàlisi és la que fa la ponent del tribunal en relació amb l’acusació del delicte de malbaratament de diners. L’acusació se sustentava en el fet que el Govern, tot i les evidències que hi ha sobre el fet que el ‘cas BPA’ està directament lligat a la denominada ‘Operació Catalunya’, manté l’acusació particular contra tot allò que té a veure amb l’entitat bancària. Però tampoc aquí hi veu Anna Estragués cap problema.

“La possibilitat de constituir-se en acusació particular en el marc del procés penal es troba expressament prevista en el nostre ordenament i la personació del Govern com a acusació particular en el marc de la causa general ha estat d’altra part ja avalada, no només pels tribunals ordinaris sinó pel propi Tribunal Constitucional”. En aquestes circumstàncies, “l’exercici per part del Govern, de la facultat de personar-se en el procés penal de la causa general no pot, ni tan sols apriorísticament,  ser considerat un malbaratament de cabals públics”.

En fi, que el Tribunal de Corts va per la via ràpida a treure’s de sobre la querella i no haver ni tan sols de citar a declarar l’actual cap de Govern, Xavier Espot. Tot i això, la inadmissió exprés, com s’ha dit, es susceptible de rebre un recurs en contra.

Comentaris (38)

Trending