Espot sí que s’ha mostrat “sorprès” pel fet que la querella, interposada per l’antic màxim accionista de BPA Higini Cierco, es presentés l’endemà del congrés demòcrata en què va anunciar la seva predisposició a optar a la reelecció. Amb tot, el líder de Demòcrates ha assegurat que l’acció judicial no interferirà en el procés polític i ha demanat que es deixi treballar la Justícia perquè adopti les decisions escaients. El màxim mandatari executiu ha afirmat en relació al motiu pel qual no creu que l’afer interfereixi en el proper procés electoral perquè “aquesta qüestió està més que superada, com a mínim des de la perspectiva política -des de la perspectiva judicial no, i hi ha causes que no acaben d’avançar sigui quin sigui el seu resultat posterior-, políticament i socialment aquesta crisi està a bastament superada i n’hem viscut d’altres que ens han ocupat molt més i ara en tenim una altra que ens ocupa”.
Per a l’anàlisi de la querella ha estat designada ponent la magistrada Anna Estragués, que en el temps que consideri oportú, haurà de decidir si admet a tràmit l’acció o no l’admet, si l’accepta, com passa “en el 98% dels casos”, ha reconegut el propi Espot, s’hauran de fer les diligències oportunes. El dirigent governamental s’ha mostrat disposat a donar les explicacions que la Justícia consideri oportunes tot defensant tant la seva actuació personal com la dels governs dels quals ha format part. “Puc explicar totes i cadascuna de les coses que se m’imputen en aquesta querella”, ha assegurat tot insistint “que no hi ha res a retreure’m, no hi ha res que se’m pugui imputar i tingui un bri de veritat.”
COMPAREIXENÇA
El màxim responsable de l’executiu ha comparegut a iniciativa pròpia, en unes manifestacions a peu dret al seu despatx, després que l’Altaveu avancés la interposició de la querella i bona part del seu contingut. Davant d’aquest fet, i entenen que el fons de l’acció judicial podia causar “neguit” en la ciutadania, Espot ha decidit explicar-se, en algunes ocasions força tècnicament com ha admès ell mateix però sempre “des de la prudència” i amb un to relativament conciliador. De fet, i després de demanar “deixar treballar a la Justícia, tranquil·lament, serenament i sense intervenir en la seva tasca” també ha explicat que “no entraré en el detall concret ni a rebatre tot el que es diu en la querella, que es troba en un estadi molt inicial, molt embrionari”. A preguntes dels periodistes, però, sí que més endavant s’ha esplaiat una mica més en qüestions de fons.
“Estic absolutament tranquil, no tinc absolutament res a retreure’m totes i cadascuna de les accions que es van dur a terme han estat irreprotxables, exemplars i conforme no només a la legalitat sinó també a l’ètica”
Espot ha volgut contextualitzar l’acció legal i després de deixar clar que “la meva tasca ha de ser exemplar, per damunt de la legalitat, exemplar i ètica, i no fer judicis paral·lels, no immiscir-me” en l’activitat judicial, ha recordat que la querella es va interposar “curiosament poques hores després del meu anunci de la meva candidatura (a la releecció) i en alguns casos sis o nou anys després dels fets que s’imputen en aquesta querella fet que no deixa de ser sorprenent”. Amb tot, com s’ha explicat, no creu que el cas interfereixi ni en la seva confirmació com a candidat demòcrata ni en el procés electoral.
El mandatari governamental ha assegurat estar “absolutament tranquil, no tinc absolutament res a retreure’m totes i cadascuna de les accions que es van dur a terme han estat irreprotxables, exemplars i conforme no només a la legalitat sinó també a l’ètica” i ha explicat que totes les decisions adoptades “es troben en la nostra legislació i en dret comparat”. De forma general, Xavier Espot ha explicat que els fets que se li atribueixen “són concurrents, similars o són els mateixos dels de la querella que ja es va interposar fa quatre anys contra el llavors cap de Govern Toni Martí, el ministre de Finances Jordi Cinca, i el ministre d’Exteriors Gilbert Saboya i s’hi afegeix algunes qüestions més de caràcter familiar”.
Xavier Espot ha centrat els seus ítems de defensa, d’entrada, en assegurar que “ni jo ni cap membre del Govern anterior coneixia o sabia que recauria la nota del FinCEN mesos abans” que aquesta finalment es dictés, amb la qual cosa el cap de l’executiu mirava de refutar així l’acusació de prevaricació que es formula en contra seva. I, després, ha justificat el procés de resolució del banc, d’una banda, recordant que els tribunals l’han anat avalant i, de l’altra, evidenciant que si s’hagués optat per portar el banc a la fallida s’haurien perdut els dipòsits que en gran majoria s’han pogut retornar en resultar ser tots lícits.
El mandatari demòcrata defensa que “tots els accionistes de BPA van haver de respondre amb el valor de les seves accions, que era la sanció forta”, inclosa la seva família i, per tant, “no hi va haver cap tracte de favor; per tant vull creure que aquest tràfic d’influències no prosperarà”
Bona part de la seva ‘defensa’ s’ha centrat en justificar la mal anomenada ‘llei AREB’ o ‘llei BPA’ i, sobretot, perquè es va situar en el 10% la participació accionarial a partir de la qual els socis del banc havien de contribuir amb els seus dipòsits en la recapitalització del banc. “Tinc la consciència molt tranquil·la. Les coses es van fer bé i jo sempre he fet les coses bé”, ha reiterat en diferents ocasions tot deixant clar que no va participar en l’elaboració de la llei de resolucions però sí que la va assumir com a membre del Govern perquè en cas contrari hauria hagut de deixar el gabinet. I això que, ha assegurat, “perjudicava clarament la meva família”.
Espot ha explicat que de forma consolidada, entre la seva mare i les seves tietes tenien més del 5% del capital social de BPA i eren, per dir-ho així, el segon grup accionarial rere la família Cierco. La llei era “necessària i imprescindible per salvar el risc sistèmic” i evitar haver d’anar “cap a una fallida amb la pèrdua de la gran majoria de dipòsits lícits i de tots els llocs de treball”. I tot plegat “en detriment de l’interès patrimonial de la meva família”. Ja que la llei “certificava la pèrdua sense cap dret a indemnització del valor d’aquelles accions”, les de les seves familiars incloses dins d’un grup d’altres petits accionistes.
“Tots van haver de respondre amb el valor de les seves accions, que era la sanció forta” ha reiterat abans de rebutjar una altra de les acusacions que se li formula en la querella: “No hi va haver cap tracte de favor; per tant vull creure que aquest tràfic d’influències no prosperarà”. I després, tècnicament, ha passat a explicar perquè es va triar el topall del 10%, assegurant que es va optar per una fórmula de dret comparat tenint en compte el percentatge relatiu al control societari d’una societat no cotitzada que s’estableix en la legislació espanyola atès que la llei concursal andorrana no contempla aquests ‘paràmetres’ en ser molt obsoleta.
“Pels dipòsits només es va contra aquells que podien tenir capacitat de control” basant-se en el concepte, s’ha dit, del control social. D’aquí que s’accionés contra els “accionistes majoritaris i aquells que eren membres del consell d’administració i tenien capacitat d’incidència en el dia a dia”. A partir es van cercar, segons Espot, “fets objectius i que es troben en dret comparat, no es va anar beneficiar a ningú en concret”.
I a partir d’aquí ha deixat clar -també per minimitzar algunes de les acusacions que es fan a la querella en referència a algunes afirmacions seves en un mitjà de comunicació català- que “no em posaré en si les coses a BPA es van fer bé o no, si els directius de BPA van fer les coses bé o no, si els propietaris van fer les coses bé o no, no em correspon a mi fer-ho sinó que correspon a la Justícia”. I destacant la seva voluntat de ser “prudent” almenys en les formes ha reiterat que “no estic afirmant que BPA o els seus directius hagin comès blanqueig massiu de capitals, Déu me’n guardi de dir això. Qui ho ha de dir han de ser els tribunals, és la seva feina”.
Comentaris (27)