Querella contra Espot per prevaricació i tràfic d’influències en el ‘cas BPA’

L’antic màxim accionista de l’entitat bancària Higini Cierco impulsa una acció criminal contra el cap de Govern després que el propi AREB hagi confirmat que el 96% dels clients de BPA han recuperat els saldos perquè operaven amb total licitud

Xavier Espot en una intervenció com a cap de Govern.
Xavier Espot en una intervenció com a cap de Govern. SFGA

La recent compareixença de la presidenta de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Sílvia Cunill, davant la comissió legislativa de Finances on va deixar clar que el 96% dels clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) han estat traspassats a d’altres entitats bancàries i han recuperat els seus saldos han portat l’antic màxim accionista de BPA Higini Cierco a interposar una querella criminal contra l’actual cap de Govern, Xavier Espot, per prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics.

Les explicacions de Cunill al Consell General haurien evidenciat que a BPA “no hi havia blanqueig massiu” com Espot es va encarregar de manifestar en algunes entrevistes ja com a màxim responsable de l’executiu. Alhora, el transcurs de les accions adoptades pel Govern d’Andorra ja des d’abans de l’esclat de la nota del FinCEN evidenciarien, a tenor de l’exposat d’una querella interposada la setmana passada, que hi va haver voluntat de criminalitzar des de l’administració pública BPA i que aquesta persecució es manté amb la presència del Govern com a acusació particular en la causa general del ‘cas BPA’ i en altres múltiples derivades.

Segons que ha pogut saber l’Altaveu, una de les principals acusacions que Cierco formula contra Espot -a qui es coresponsabilitza de diverses acciona ja des del seu anterior càrrec de ministre de Justícia i Interior-, és la de tràfic d’influències. I té la seva base en una modificació essencial que es va fer en la transposició de la directiva europea que va donar peu a la denominada ‘llei AREB’ o ‘llei BPA’. Dita modificació, considera el querellant, era un atac directe a la família Cierco alhora que suposava un benefici clar per a la família de l’actual cap de Govern, que quedava alliberada de determinades responsabilitats.

La darrera versió de la nova llei -mantindria la querella segons fonts que hi han tingut accés- hauria aprofitat “per a incorporar altres aspectes molt particulars i diferenciadors. Talment ho és l’apartat a) del punt 2 de l’article 36, resultant de les darreres esmenes practicades pel Govern (entre els dies 26 de març i 2 d’abril), segons el qual passen a considerar-se subordinats els passius d’accionistes  :“…que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat en resolució, individualment o conjuntament amb els seus cònjuges, membres d’unió estable de parella o persones amb qui convisquin amb anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents i germans d’aquests accionistes i dels seus cònjuges”.”

Nucli essencial de l’acusació de tràfic d’influències és el canvi legal a la directiva europea que es va fer per “exonerar d’amortitzar i re capitalitzar als accionistes que tenien menys d’un 10% del capital de BPA” i que hauria beneficiat directament la família del mandatari governamental

L’articulat en qüestió, segons es desprendria dels fets exposats en la querella entrada aquest dijous a la Seu de la Justícia, “serveix descaradament per a exonerar d’amortitzar i re capitalitzar als accionistes que tenien menys d’un 10% del capital de BPA. Discriminació inacceptable en perjudici d’uns i benefici d’altres. Tant l’INAF, com el Govern i majorment el senyor Espot, sabien perfectament que només la societat Successors d’Higini Cierco SA i la família Cierco, tenien més del 10% del capital. En verificar el registre de societats es pot comprovar que la família Zamora Bonet del senyor Espot, ministre del Govern que va promoure la llei, és una de les beneficiàries d’aquesta arbitrària i discriminatòria excepció. Actuació que pot ser constitutiva d’un delicte de tràfic d’influències”.

Aquest és un element essencial en la querella de més de vint pàgines presentada. El text legal repassa tot de fets esdevinguts ja abans del març del 2015, com l’advertència americana a tota la plaça financera andorrana per discrepàncies amb el seu funcionament o l’aparició de notícies a Espanya en relació a dipòsits de la família Pujol en la banca andorrana. Es fa una seqüència de fets per deixar clar que la ‘llei AREB’ de cap manera va poder ser feta en 23 dies, tot explicant que hi ha certificacions que evidencien que l’encàrrec de l’assessorament legal per a la redacció de la llei a un prestigiós despatx d’advocats espanyol es va fer teòricament amb posterioritat a l’aprovació del projecte legislatiu. Dites maniobres, apunta la querella, podrien ser constitutives del delicte de prevaricació.

Repassa l’acció judicial, per exemple, l’actuació del Govern i de les altres institucions o organismes d’ell dependents en relació amb el ‘notice’ del FinCEN i el fet voluntari de l’administració de no presentar cap al·legació en favor de la ja intervinguda BPA i exposa com els casos citats ja estaven sent investigats degudament per les autoritats judicials, espanyoles o andorranes, i no hi havia res de nou. I lamenta manifestacions i actuacions del Govern i diversos dels seus membres -Cinca, el propi Espot- per avalar suposades actuacions de BPA en relació amb diners procedents de terrorisme i altres que mai no s’han pogut provar i que ni tan sols apareixen en les causes que s’estan investigant.

També considera la querella que Xavier Espot és “indirectament responsable de la decisió de BPA, SAU (via AREB, accionista únic, entitat sota la dependència política i orgànica del Govern) d’interposar una demanda civil contra els senyora Cierco, Joan Pau Miquel i altres, tots membres del consell d’administració de BPA abans del 10 de març 2015, en reclamació de la quantitat de 479 milions d’euros. Demanda amb dues singularitats en quant, per un costat, per oportunitat temporal, queda exclosa la senyora Anna Maria Zamora Bonet i, per altra, de manera injusta, arbitrària i discriminatòria, l’acció va dirigida ‘...contra tots els administradors, si bé principalment contra els membres de la comissió executiva, senyors Higini i Ramon Cierco Noguer i Joan Pau Miquel Prats, i només subsidiàriament contra tots ells’.”

El malbaratament de cabals públics suposat es manté, entre d’altres, pel fet que l’executiu que presideix actualment el querellat mantingui l’obstinació, amb dcisions aribitràries en molts camps sempre segons la querella presentada, de perseguir BPA i els seus antics responsables tot i que el FinCEN va deixar sense efecte la seva nota o amb els indicis o evidències cada cop més plausible que el banc andorrà hauria estat víctima col·lateral de la “guerra bruta”, es diu en el document segons les fonts consultades, contra l’independentisme català. I es recorda el mal que es va fer a centenars de treballadors i milers de persones que al seu dia eren dipositants, clients, de l’entitat bancària.

Comentaris (56)

Trending