Aquestes són algunes de les dades que ha exposat el fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena, durant el discurs que ha pronunciat en el marc de l’Obertura de l’Any Judicial, el primer que ha protagonitzat. Com també era el primer de l’actual president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell. En general, el ministeri públic va evacuar durant el 2023 un 14,75% més d’informes (12.154 l’any passat, 1.562 més que el 2022). En xifres absolutes, 8.236 informes van ser en l’àmbit penal, un 18,45% més que el 2022, amb un increment especialment de diligències prèvies i d’execucions de sentència.
Aquest àmbit, el penal, és que més feina dona, encara que el fiscal general ha remarcat el fet que cada cop hi més tasques a realitzar en matèria penal. Sopena ha assegurat que “ens preocupa tot en general, tot el que està vinculat al consum i al tràfic d’estupefaents i essencialment el consum vinculat al haixix i al cànnabis, però també a la cocaïna. Com ens preocupen aquells delictes que comporten una certa violència a nivell de les coses, a nivells dels béns”, es referia en aquest sentit als furts. I també a les “moltíssimes denúncies per ús indegut de targetes de crèdit”.
En efecte, el màxim responsable del ministeri públic ha ressaltat que el 41,67% de l’activitat delictiva constatada l’any passat s’incloïa en l’àmbit dels delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic. I especialment els furts. Durant el 2023 es van obrir 443 diligències per furts no superiors a 600 euros, 111 per furts per més de 600 euros i deu causes per furts de més de 6.000 euros. A més es van obrir diligències per 61 furts amb força, 23 extorsions, 48 estafes de més de 600 euros i dinou estafes superiors als 6.000 euros.
L’ús indegut de targetes de crèdit, s’ha esmentat ja, s’ha disparat moltíssim. L’increment ha estat de gairebé el 80%. En xifres absolutes, el 2023 es van obrir 367 diligències més que l’exercici anterior i el nombre de casos investigats o, com a mínim denunciats, es van elevar a 828. Entre aquests hi ha 797 usos fraudulents que van suposar una defraudació de menys de 3.000 euros i 25 casos més que van superar l’esmentada xifra.
SALUT PÚBLICA
El 29% de les infraccions penals detectades tenen a veure amb qüestions de salut pública i en gran mesura en casos lligats a haixix i marihuana, com s’ha dit. Els casos lligats a la cocaïna són poc més del 10% dels que contemplen drogues toves, sempre en el marc d’aquelles causes en què la fiscalia ha hagut de fer informes. L’increment global en aquesta matèria ha estat, percentualment, del 37,27%. Cal destacar els 849 casos d’introducció de cànnabis o similar i les 182 diligències de possessió del mateix producte estupefaent.
L’ús indegut de targetes de crèdit s’ha elevat moltíssim. L’increment ha estat de gairebé el 80%; i aquelles causes relatives als estupefaents també han experimentat un auge molt destacat, del 37,27%
Els delictes contra les persones ocupen al tercer lloc de l’escala delinqüencial. Aquests delictes representen el 20,66% de la criminalitat, havent motivat un total de 1.096 infraccions penals. En l’aspecte quantitatiu han disminuït les causes de procediments penals pels delictes contra la vida i la integritat de les persones, observant- se però que han augmentat les incoacions per conductes de lesions doloses, maltractaments, omissió del deure de socors, havent-se mantingut els tractes degradants i no havent-se registrat cap causa per homicidi consumat ni per assassinat.
Tot i que la diferència amb l’any anterior no és significativa, pel que fa a la integritat de les persones, convé remarcar, per la violència de gènere, que s’han incoat un total de sis causes, una per diligències prèvies i cinc per sumaris, quatre dels quals han estat jutjats per ordenança penal. I, en referència a la violència domèstica s’han incoat 81 diligències prèvies, 24, per delictes majors, 16 jutjats per ordenança penal, 41 delictes menors, dels quals s’han jutjat 30 per ordenança penal i 1 contravenció penal.
Malgrat que Sopena ha deixat clar que tot i els canvis de tipificació no s’ha experimentat un gran increment de casos, sí que ha volgut destacar els esforços que es fan per eradicar “la xacra” que representa la violència de gènere. “Cal continuar lluitant i treballant contra aquest tipus de delictes” respecte dels quals “es parla en diferents comitès” i s’impulsen accions des de diverses institucions.
Sí que han augmentat les infraccions contra la llibertat de les persones, constatant que s’ha instruït un total de 292 causes penals en lloc de 202, havent de destacar principalment l’increment dels procediments derivats dels delictes d’amenaces i d’assetjament. En canvi han disminuït sensiblement els procediments totals incoats en matèria de llibertat sexual. Tanmateix, s’observa un increment de les conductes relatives a les agressions sexuals no constitutives de violació de sis causes (de 17 a 23), un increment de set causes d’assetjament sexual (de 13 a 20), mantenint-se el mateix nombre de vuit causes en les conductes constitutives de violació.
ORDENANCES PENALS
El màxim responsable del ministeri públic també ha explicat que durant el 2023 es van dur a terme 1.253 procediments de judici ràpid (ordenança penal), de les quals 1.203 van obtenir la conformitat de totes les parts. Percentualment, cada vegada s’accepten més les ordenances penals (96% el 2023 pel 94,84% del 2022). Mitjançant aquest procediment s’han jutjat 174 delictes majors, 1.219 delictes menors, 316 contravencions penals i 9 infraccions examinades en procediments de jurisdicció de menors.
L’increment més significatiu es produeix en els delictes majors, on s’han jutjat per aquest procediment un total de 174 delictes majors, tal com hem dit, en lloc de 157 l’any passat. El fiscal general ha defensat aquest procediment i les garanties que dona. “És un bon sistema per agilitzar la Justícia”, ha indicat tot deixant clar que s’opta per aquest mètode sempre que “els fets són clars” i només tira endavant, ja s’ha apuntat, “sempre amb conformitat” de totes les parts. En general, “les ordenances penals funcionen bé”.
També ha destacat Sopena l’increment d’interns al centre penitenciari que ho estan ja en règim de penals. Dos de cada tres reclusos ja han estat condemnats de forma definitiva, mentre el 8,16% es troben en una fase intermèdia del procés judicial i un 24,48% són preventius immersos en causes que tot just es troben en instrucció.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, que ha assistit a l’acte juntament amb moltes altres autoritats del país, ha atribuït l’increment de la criminalitat a dos fets concrets. Un, a l’augment de la població que hi ha hagut els darrers anys. L’altre, al fet que la policia segueix fent la seva feina. “Estem atents més que preocupats”, ha afirmat la titular de Justícia i Interior, que s’ha mostrat disposada a continuar dotant de mitjans l’administració judicial.
ACTIVITAT JUDICIAL
Ha estat el president del Consell Superior, Josep Maria Rossell, el que ha fet un repàs de la feina feta pels tribunals durant el 2023. Així, a la Batllia, l’any 2023 hi van entrar un total de 9.304 expedients nous, un 4,61% més que l’any passat. Aquest resultat, es deu sobretot a l’augment significatiu de les causes entrades a les seccions d’instrucció i també a les administratives. Disminuint a les seccions de civil i mantenint-se a la secció de menors. L’evacuació d’expedients ha estat de 10.382 dossiers, el que representa prop d’un 16% més que l’any anterior, i han quedat a tràmit uns 5.581 dossiers; és a dir, prop d’un 8 % menys que al 2022.
Cal subratllar un augment significatiu del nombre de certificacions d’antecedents penals emesos, motivat essencialment pels permisos de residència i treball. L’any 2023 se’n van expedir un total de 12.494 certificacions, un 50% més que l’any 2022
Durant el 2023, l’activitat del Tribunal de Corts, s’ha vist marcada per la continuació de la vista oral de la coneguda com a causa BPA, a la qual diversos efectius s’han dedicat gairebé en exclusiva, celebrant, en el decurs de l’any 2023, un total de 71 sessions, un 33% del total. Durant aquest any, la resta de magistrades han assumit tots els altres assumptes portats al coneixement del tribunal, els quals han pogut despatxar-se en la seva globalitat, en terminis raonables, tot i el seu nombre i dificultat d’organització, havent-se celebrat un total de 145 vistes orals. Es pot observar una reducció de les causes entrades -probablement degut a una ampliació dels supòsits d’ordenança penal-, un increment de causes evacuades i una disminució considerable de les causes pendents.
Cal subratllar un augment significatiu del nombre de certificacions d’antecedents penals emesos, motivat essencialment pels permisos de residència i treball. L’any 2023 se’n van expedir un total de 12.494 certificacions, un 50% més que l’any 2022. Pel que fa a les 130 sentències dictades l’any 2023, només 24 han estat apel·lades: dues de les quals han estat totalment revocades, nou ho han estat parcialment, i la resta han estat confirmades.
En relació a la memòria d’activitat del Tribunal Superior de la Justícia cal destacar que la sala civil és la que registra i gestiona més causes. Han entrat 373 expedients, 42 més que el 2022, el que suposa un increment superior a l’11%. S’han evacuat 355 causes, un nombre superior al de l’any passat. Actualment hi ha 251 causes pendents. Pel que fa a la sala administrativa, el nombre d’entrades baixa un 8% respecte l’any 2022 i s’han resolt 108 causes. Han quedat pendents 44. A la sala penal també s’han evacuat més causes que l’any anterior i actualment n’hi ha 24 de pendents.
Comentaris (18)