Segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’acció s’hauria promogut divendres davant la presidència de la Batllia. Ara, el batlle president, David Moynat, hauria de passar el cas al responsable judicial que per torn escaigui, que té un mes per decidir sobre la qüestió plantejada per la família dels dos menors. Contra la decisió inicial es podrà recórrer davant el Tribunal Superior que, si escau, tindrà un mes més per analitzar la situació, que rau en el fet que via reglament intern d’un centre escolar no es poden limitar drets fonamentals. O almenys així ho al·legaria la família en la demanda presentada.
De fet, i en una sessió parlamentària que es va tractar la qüestió, la consellera general socialdemòcrata Judith Salazar ja va advertir d’aquesta circumstància. La mare dels dos menors mantindria que vol que els seus fills vagin a l’escola, i en aquest marc, segons les fonts consultades, voldria mantenir oberta la negociació amb el ministeri d’Educació per resoldre el cas d’absentisme. Però també exigeix un respecte escrupolós als drets dels menors i, en general, del conjunt de la família i les seves creences.
L’essència del procediment endegat per la mare dels dos infants, en base a l’article 41.1 de la Constitució, rau en el fet que els drets fonamentals no es poden veure coartats si no és a través d’una llei qualificada
L’essència del procediment endegat per la mare dels dos infants, en base a l’article 41.1 de la Constitució, rau en el fet que els drets fonamentals no es poden veure coartats si no és a través d’una llei qualificada. A més, les matèries la regulació de les quals queda reservada a la legislació més reforçada tampoc poden ser tractades de manera delegada. És a dir, el Govern no podria impulsar un decret reglamentari. Per tant, entén la família segons que han exposat les fonts judicials que haurien tingut accés a la demanda, que encara menys es poden limitar drets a través d’un reglament intern de l’escola.
Tant el Lycée, que va ser el primer centre on estaven escolaritzats els dos germans bessons, que fins ara sempre havien cursat estudis a l’aixopluc del sistema francès, com l’Escola andorrana, on haurien estat formalment acceptats recentment, contemplen aquesta prohibició en protocols interns. Més greu considera la família dels dos menors que és el cas del centre andorrà, pel fet de promoure canvis en el reglament de funcionament intern d’un dia a l’endemà, justament, per impedir l’eventual accés de la nena a l’escola amb el vel.
De fet, la menor ha intentat acudir a classe, d’ençà de l’esclat de la crisi i després que s’acordés ja oficiosament el canvi de centre, en dues ocasions. El primer cop, la menor amb la seva mare van accedir al centre fins una sala on la nena s’havia de retirar el vel abans d’anar a l’aula. Al darrer moment es va desdir. Ara més recentment, just dilluns de la setmana passada, es va intentar repetir l’acció. Acompanyada de representants d’Afers Socials, la menor s’havia de treure el vel a la porta de l’escola. I tampoc va passar.
Així les coses, i davant el fet que la seva germana no pot seguir les classes, el germà bessó també es nega o s’estima més no anar tampoc a escola. La família estaria disposada a arribar a una solució pedagògica per tal que quan sigui possible -ara hi havia confinaments també pel mig- hi pugui haver un retorn gradual a l’aula. Caldrà veure, però, si la demanda a l’aixopluc de l’article 41.1 de la Constitució no fa més enrevessada la situació i l’enterboleix més encara.
Comentaris (46)