Es tracta d’un expolicia afectat d’algunes patologies mentals que ja al seu dia va deixar el cos precipitadament, prejubilant-se, arran de la comissió d’unes il·legalitats que també li van comportar haver d’acudir als tribunals. El cas que ara ha portat aquest antic funcionari a reclamar una indemnització pel temps que va estar en presó provisional es remunta al febrer del 2021 quan va ser detingut per uns fets encara anteriors. I és que hauria estat enviant cartes amenaçadores, remenant en bústies, fent les mil i una en portes… a tots els integrants d’una mateixa família. L’home havia anat a escola amb el progenitor de dita família i malgrat no mantenir el contacte en el temps, el fet que durant la pandèmia, per les xarxes socials, els respectius fills mantinguessin una relació va fer que es desencadenés tot plegat.
La situació d’angoixa per a la família es va mantenir durant uns deu mesos. Gairebé un any en què rebien missatges, cartes… amb advertències xocants, amb els panys dels immobles que acabaven sabotejats, amb pintades. Excrements de gos o preservatius col·locats a la porta del pis on viva la família… Tot plegat surrealista fins que la policia va lligar caps i va acabar detenint l’home, que tornava a mostrar una vegada més signes de no girar rodó del tot. I, de fet, així ho van indicar els tribunals quan el van acabar condemnant a quatre mesos de presó condicional per cadascun dels quatre delictes d’assetjament continuat que se li van atribuir. I la condició per no anar a la presó era seguir un tractament a nivell de salut mental i no entrar en contacte més amb els integrants de la família assetjada durant quatre anys.
PETICIÓ
Com que no se li va imposar pena de presó ferma, el condemnat va considerar que el fet d’haver-se passat 27 dies en presó provisional “constitueix un supòsit d’error judicial o funcionament anormal de l’administració de Justícia”. I va reclamar una indemnització per danys morals, psicològics i psiquiàtrics que va quantificar en 8.200 euros, corresponents a 400 euros diaris pels 14 dies d’aïllament preventiu i 200 euros diaris pels 13 dies restants, així com la condemna de l’Estat a fer-se càrrec de les despeses judicials.
El Govern, en representació de l’Estat, s’oposava a la petició però, d’entrada, considerava que la demanda s’havia formalitzat de forma extemporània, cosa que la sala plenària del Superior va negar. És a dir, la petició estava formalitzada en temps i forma. El que passa és que no s’escau. “En el cas d’autes, no concorre cap supòsit d'error judicial ni de funcionament anormal de l’administració de Justícia, atès que la presó provisional ha estat acordada en conformitat amb els criteris previstos a l’article 103 del Codi de procediment penal”.
I dita presó preventiva es va decidir “especialment per prevenir la reiteració delictiva i protegir les víctimes, i que la detenció fou degudament motivada”, manté la sentència recentment publicitada. Entre altres coses, diu la resolució per justificar perquè no s’escau l’error judicial, perquè “en el present cas, el processat no fou absolt, sinó condemnat tan en segona instància com en primera, circumstància que impedeix considerar que la privació de llibertat soferta fos injustificada o inadequada”.
ARGUMENTARI
“Convé recordar -indica el plenari- que l’apreciació del batlle i del tribunal obeeix a criteris diferents, corresponent a dos fases diferents del procediment penal. En efecte, la finalitat de la presó provisional decidida pel batlle és cautelar i de naturalesa preventiva, totalment diferent de la finalitat punitiva del tribunal quan es pronuncia en el fons, 4 anys desprès. La presó provisional no és una anticipació per part del batlle de la pena futura. A més, la decisió de presó provisional ha sigut motivada pel batlle per aute del 26 de febrer de 2021 en base de les disposicions de l’article 103.4 del CPP, particularment per fer front a la necessària protecció de la víctima per raó de la continuïtat i repetició dels fets imputats al processat, la família afectada tenint un sentiment de por i d’angoixa en sentir-se constantment amenaçada”, s’explicita en la sentència.
El plenari del Tribunal Superior també recorda que “l’aute del Tribunal de Corts del 23 de març de 2021 decideix posar fi a la detenció, constatant que la instrucció es trobava pràcticament acabada i que el processat seguia un tractament adaptat a la seva patologia, considerant per tant que la mesura de prohibició d’entrar en contacte amb la família afectada era suficient per assegurar la seva seguretat i prevenir la reiteració dels fets”. A més a més, “tampoc pot ésser qualificada la detenció d’excessiva o desproporcionada als fets” i, per tant, “la demanda formulada per funcionament anormal de l’administració de Justícia ha de ser desestimada”.
Comentaris