La defensa de l’expolicia que va assetjar una família diu que era “la seva manera de relacionar-se”

Apunten que el moment que van passar els fets, la legislació deia que per ser considerat un delicte menor, l’acció havia d’estar comesa amb la intenció de fer passar por a la víctima, i que això mai va ser el que pretenia

Façana principal de la Seu de la Justícia.
Façana principal de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

El Superior ha celebrat aquest matí la vista del cas d’un expolicia acusat d’assetjar una família durant un any. Inicialment, Corts el va condemnar a sis mesos de presó condicional amb tractament psiquiàtric i la prohibició de contactar amb les víctimes. Ara, el cas ha arribat al tribunal superior. La defensa argumenta que, segons la legislació vigent en el moment dels fets, per considerar-se delicte menor d’assetjament calia demostrar la voluntat de fer por a la víctima. Segons la lletrada, l’home –diagnosticat amb TOC i TEA– no volia intimidar ningú, sinó que era la seva manera de relacionar-se. La fiscalia, però, ressalta la gravetat, la repetició i les conseqüències que van tenir les seves accions per la família.

Els fets van passar l’any 2020, durant el confinament. El condemnat va assetjar de manera reiterada a una família a través de cartes anònimes, missatges, pintades, i deixalles (excrements, preservatius, objectes ofensius). Les cartes contenien insults greus, expressions sexuals degradants, referències a la vida privada i amenaces velades cap a tot el nucli familiar. A més, va accedir il·legalment a les bústies i va causar danys a la porta de l’edifici.

Durant la vista celebrada aquest matí al Superior, la lletrada ha exposat que el recurs que han presentat es deu al fet que en el moment que van ocórrer els fets, la legislació vigent deia que perquè uns fets fossin considerats delicte menor d’assetjament, havia de quedar provat que l’acció que dugués a terme l’autor fos amb una intencionalitat de fer passar por a les víctimes. “En cap moment era la intenció”, ha assegurat l’advocada, tot apuntant que l’home té autisme, i per tant té una dificultat de comprensió, de saber diferenciar entre el que està bé o malament i que a vegades no pot controlar els seus actes. “Queda acreditat que té una dificultat per controlar els seus actes; li costa saber quan una cosa està bé o malament, o ho compren després d'haver actuat; no té control dels impulsos; i té dificultats per entendre el llenguatge, els entorns i les relacions socials”.

Assegura que en referència als actes pels quals ha estat jutjat, “no va actuar amb la intenció de fer por, sinó que era la seva manera de relacionar-se”. Per això demana l’absolució, i en cas que es confirmi la pena, de manera subsidiària, sol·liciten que es rebaixi a dos mesos de presó condicionals, a raó de 15 dies per delicte d’assetjament; així com a la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima i mantenir el tractament psicològic i psiquiàtric.

Per part de la fiscalia, tenen molt clar que “això no es pot entendre com una manera de relacionar-se amb les persones”, i que un nucli familiar sencer va acabar passant por per la situació. Per això, i tenint en compte què ja es va tenir en consideració la salut mental a l’hora de dictar la pena, demanen la ratificació de la sentència vista “la gravetat dels fets, la repetició d’aquests, que van durar gairebé un any, i les conseqüències que va aportar a la família, entre les quals hi va haver la necessitat de tractament per un dels seus membres”.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending