Ensenyat crida a aprofitar “la finestra d’oportunitat” per “estabilitzar” les relacions amb la UE

Carles Ensenyat ha iniciat el seu parlament recordant que en una democràcia moderna el poder constituent resideix en el poble, ja que aquest, com a subjecte sobirà, és qui té la legitimitat última per fundar l’ordre constitucional. Alhora, ha remarcat que una constitució neix per endreçar “la llibertat, per reconèixer la dignitat de les persones, per garantir els seus drets i, alhora, per limitar el poder”. És a dir, que la constitució és “garantia davant l’arbitrarietat”.

El síndic, que ha apuntat que la qüestió de la conquesta de les llibertats no va ser tant present en el moment d’aprovar la Carta Magna a Andorra perquè el país no sortia d’un règim dictatorial, ha exposat que una constitució no es fa només “per a un moment determinat o com a reacció a una situació concreta”, sinó que és un sistema institucional “amb vocació de perdurar”.

En aquest sentit, ha manifestat que al país, la Constitució “ordena, regula i limita l’actuació del Coprincipat, del Consell General, del Govern, dels comuns i del poder judicial”, per tant, “cap autoritat no pot actuar legítimament al marge dels seus principis”. Des del seu punt de vista, doncs, la llei de lleis és un “escut que protegeix la ciutadania i el fonament que dona coherència a l’Estat”.

Així, ha aprofitat per insistir que ara que es compleixen 33 anys de l’aprovació del text, recordar els fonaments d’aquest pacte de convivència “no és només un formalisme o un ritual; és també un deure i una necessitat”. I és que ha advertit, els fonaments del constitucionalisme “s’estan posant en dubte en molts altres llocs del món”, observant-se “tensions i retrocessos democràtics que ens recorden que els principis de l’estat de dret no es poden donar mai per definitivament garantits”.

El retorn a un món dividit en blocs ja va centrar el discurs del síndic en l’acte del dia de la Constitució de l’any passat. I l’evolució dels esdeveniments, amb una operació militar dels Estats Units a Veneçuela, guerres entre Ucraïna i Rússia i entre Israel i Palestina que no s’acaben i l’esclat recent d’un nou conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, han dut el síndic a advertir de “la crisi del constitucionalisme” que es viu a nivell mundial.

Segons Ensenyat s’ha substituït “la cooperació per la competència, el dret internacional per la llei del més fort, l’universalisme pel nacionalisme excloent, el lliure comerç pel proteccionisme i la defensa per la guerra”. Un canvi radical respecte a l’ordre mundial nascut després de la Segona Guerra Mundial, que si bé admet que és “imperfecte”, també avisa que és “preferible una legalitat imperfecta que una manca de normes”.

POSICIONAMENT D’ANDORRA

I davant d’aquest món, “quin lloc li pertoca a Andorra? Què farà Andorra? Com s’adaptarà Andorra”, s’ha preguntat, sense donar-hi resposta però esperonant a obrir el debat. Amb tot, ha exposat que en un món “presidit pel realisme descarnat, per l’absència de principis universal, on impera la llei del més fort”, al Principat li hauria estat “molt més difícil” trobar el seu lloc en la comunitat internacional. És més, ha advertit que sense l’ONU i el Consell d’Europa, “Andorra no hauria pogut aprovar una Constitució modera que refermés la sobirania”.

Arribats a aquest punt i citant Maquiavel, ha indicat que saber aprofitar les finestres d’oportunitat “és un deure que com a andorrans tenim envers les generacions que vindran”. I una d’aquestes finestres passa per Europa. “En un món de blocs que tendeixen a blindar-se, hi haurà un escenari més propici que l’actual per estabilitzar les nostres relacions amb el nostre entorn? Probablement no; i les finestres d’oportunitat no estan obertes de manera indefinida”, ha asseverat, per insistir que l’evolució dels últims mesos demostra que cal mantenir “una relació sòlida, oberta i constructiva amb el nostre entorn geopolític i amb el conjunt del continent europeu”. No només perquè es formi part del mateix espai geogràfic, sinó perquè “forma part d’una tradició política i jurídica basada en el constitucionalisme, en l’estat de dret i en la protecció dels drets i llibertats”.

SOCIETAT CIVIL

D’altra banda, el síndic ha explicat que enguany tant la Sindicatura com tots els grups del Consell han volgut convidar representants del teixit associatiu del país perquè “la cultura constitucional no és exclusivament institucional sinó que impregna tota l’organització de la convivència”. Segons Ensenyat, “totes les formes d’organització de la vida col·lectiva són expressió directa dels drets i les llibertats reconeguts constitucionalment”.

De fet, ha destacat que el teixit civil fa “més forta” la democràcia perquè aporta “pluralitat, canalitza inquietuds, articula propostes i crea vincles entre les persones i les institucions”. És més, ha afirmat que “la qualitat democràtica d’un país no depèn només de les seves lleis o de les seves institucions, sinó també del grau d’implicació del seu teixit cívic i de la seva ciutadania”.

I és que ha rebat que la societat civil és “l’antítesi” d’un món basat en “la competència, la transacció i les esferes d’influència” que condueix a un joc de suma zero. La societat civil, ha conclòs, genera “capital social, estructura les preferència individuals; organitza i endreça el debat públic; i ens ajuda a veure que quan cooperem el resultat és més bo que quan competim”.