L’ex-CEO de BPA ha assegurat durant la primer part de la segona sessió que el fet que no es tingués el dibuix gràfic, el mapa de riscos dibuixat per una eina tecnològica que s’estava implantant just abans de la seva intervenció, no volia dir que no hi hagués un control exhaustiu d’aquests riscos que, ha deixat clar, no era només la prevenció de blanqueig de capitals sinó que anava molt més enllà. «El risc no està descontrolat; el que no ha tingut el banc durant alguns exercicis és l’eina informàtica que dibuixava» un mapa autèntic. Que feia un dibuix, «una mena de tela d’aranya» ha afirmat Miquel.
“Mai l’INAF ens ha traslladat dificultats en la segregació de funcions o en el mecanisme de control intern”
El principal processat en la causa general que va comportar la seva detenció i empresonament provisional durant dos anys ha tornat a insistir que «si no hi hagués hagut una correcta comunicació» amb l’Institut Nacional de Finances (INAF), hi hauria hagut advertències. «Mai l’INAF ens ha traslladat dificultats en la segregació de funcions o en el mecanisme de control intern». Miquel ha tornat a insistir que els organismes de supervisió emetien recomanacions i que s’anava per endavant respecte d’allò que estava fixat per llei en el seu moment. Joan Pau Miquel ha arribat a fer una comparativa, una metàfora en relació a la suposada exigència major del que estava regulat. «És com si a un Mercedes dels anys vuitanta li demanem perquè no portava airbag».
El moment més tens s’ha viscut quan s’han emès uns àudios que evidenciaven certa complicitat entre un dels socis de KPMG encarregat de l’auditoria externa i el director general adjunt a l’època i màxim responsable d’auditoria interna, alhora que ara també processat, Santiago de Rosselló. Conversaven per telèfon de diversos casos que afectaven el banc a l’època. També De Rosselló parla després amb altres col·laboradors, en aquest cas de Banco Madrid, i amb el mateix Joan Pau Miquel. En aquest punt el fiscal general ha demanat a l’ex-CEO de BPA si allò era ètic o recomanable, si l’auditor extern no havia de parlar amb el conseller independent i no pas amb els responsables executius del banc.
Joan Pau Miquel ha recordat que l’interlocutor primer de De Rosselló no era l’auditor de BPA -ha apuntat que a l’època ho deuria ser Maria Cosan) sinó un dels socis de la consultora i ha explicat que «la relació era fluïda i amena» i això no havia afectat mai «ni la professionalitat ni la independència» de KPMG. L’ex-CEO de BPA ha explicat que tot i les dificultats que hi pogués haver en aquell moment per uns casos judicialitzats no es va estalviar de canviar d’auditora com tocava cada cinc anys. Just després d’aquest frec a frec s’ha atura la sessió.
Quan s’ha reprès, Miquel ha contextualitzat una mica més les gravacions que s’havien escoltat i després de recordar que era evident i tenia tot el sentit del món que els membres del seu equip directiu li reportessin a ell el que creguessin escaient, ha continuat amb la seva exposició gairebé recomanació per recomanació. Informe per informe. Fins i tot explicant quins qüestionaris es responien i de quina manera en relació als supervisors. El fiscal ha abaixat una mica el to deixant clar que algunes de les preguntes que feia eren per aclarir qüestions «ja que hi ha coses que a vostè li poden ser molt evidents» però de forma general no ho són tant. Miquel ha agraït que «això em permet fer matisos».
Comentaris