I la sentència, l’afirmació, no és gratuïta. La compensació és una pràctica que pot afavorir molt el blanqueig, que el pot facilitar. I en certa manera, a l’aute de processament del ‘cas BPA’ es ve a dir que l’entitat havia ideat un mecanisme per facilitar la compensació dinerària. Joan Pau Miquel ha deixat clar que en cap cas aquest va ser el cas. BPA va facilitar durant un temps -com la resta de banca de la plaça financera, ha matisat sempre Miquel- “l’intercanvi d’efectiu entre comptes”, una operativa que estava sotmesa a un ferreny control intern entre altres coses perquè l’entitat tenia clarament identificades les dues potes de l’operació. Una operació que va decidir ‘capar’ del tot a l’inici del 2014 per evitar dificultats de control.
L’ex-CEO de BPA ha fet una mena de classe d’operativa bancària -ha explicat que hi ha un miler de transaccions diferents en el marc d’una institució bancària- a petició dels magistrats, que volien tenir clars alguns conceptes clau per a l’esdevenir del procés. Joan Pau Miquel ha arribat a demanar una pissarra -que a la Seu de la Justícia no hi havia- per poder dibuixar les transaccions i les seves característiques. Ho ha fet en la segona part de la declaració en la sisena sessió de la vista. Miquel ha continuat exposant el sistema de control del banc. Ho ha fet després que s’hagi donat per tancat, almenys per ara, l’afer dels documents que l’INAF havia assegurat que no existien.
Tots els processats i les seves respectives defenses tenen clar que el regulador ha mentit, i estant estudiant la manera de procedir contra el supervisor alhora que el tribunal els requerirà nova informació. Ja no només les actes que negava, sinó també altres documents o comunicacions que poguessin anar lligats amb aquelles, i que evidenciïn si es va donar a BPA alguna instrucció en el sentit que s’estaven fent bé o malament les coses. El tribunal ha acceptat demanar tot un seguit de material que de tenir-lo, mantenen les defenses, serà cabdal per deixar clar que el regulador mai no va qüestionar els sistemes de control del banc intervingut.
‘Lliçons transaccionals’
Joan Pau Miquel ha explicat al tribunal que un traspàs només es pot donar entre comptes d’un mateix banc. I la transferència és entre comptes d’entitats distintes. És una transferència domèstica l’operació que es du a terme entre entitats andorranes i transferència internacional la que surt de l’àmbit del Principat. Sempre hi ha un càrrec i un abonament. El primer queda registrat al mateix moment de fer-se i el segon, normalment, l’endemà. Aquestes operatives sempre tenen “dues potes”. Com també les té les operatives d’ingrés i de reintegrament. En aquests dos casos, però, l’operació es fa contra la caixa del banc.
“Un tema essencial que tenen en comú un intercanvi i una compensació és que els diners no viatgen per la frontera”, ha explicat sense embuts Joan Pau Miquel
Més dificultats -ep, que ha costat veure la diferència entre traspàs i transferència i que quedés clar que mai no hi ha diners en efectiu en aquestes dues transaccions, es tracta de ‘produir’ assentaments bancaris, per dir-ho així- han generat les explicacions sobre els intercanvis d’efectiu entre comptes i la “perversa” operació de compensació. L’ex-CEO de BPA ha deixat clar que no tenen res a veure els uns amb els altres. Això sí, “un tema essencial que tenen en comú un intercanvi i una compensació és que els diners no viatgen per la frontera”, ha explicat sense embuts Joan Pau Miquel.
No ho deia gratuïtament. Ho deia per il·lustrar el fet que el comunicat que la UIFAnd va emetre el 2005 i que ara aquest òrgan de prevenció intenta fer veure que en virtut d’aquell es prohibien les esmentades pràctiques no és cert. El que es posava era el cascabell al coll d’aquells empleats o col·laboradors bancaris que pretenguessin seguir pujant i baixant diner en efectiu. Res més. Tampoc “no té sentit” dir que els intercanvis estaven prohibits el 2005 si el 2014, ha recordat Miquel, la UIFAnd va dictar un altre comunicat tècnic exigint mesures de diligència reforçada vers aquella operativa. Per tant, si es vol més control és perquè no hi ha res prohibit.
També al 2015, com ja havia passat amb anterioritat, l’Associació de Bancs (ABA) va demanar precisions i aclariments sobre algunes de les directius donades des de la unitat de prevenció, com ja havia exposat el bancari en altres ocasions i ha torna a recordar avui. En fi, que ha insistit en què no hi havia res de prohibit. Igual com ha deixat clar que “el banc no ha fet compensacions ni en el ‘cas Pallardó’ ni en cap altre. A consciència segur que no. Ara, que el banc estigui implicat en alguna compensació? Com tots els bancs del món! Perquè no saben que s’estan fent. Si aconsegueixes trencar l’artificialitat, ho pots arribar a identificar. Però no sempre es tenen els mitjans per poder-ho fer”, ha explicat ben clarament i contundentment Joan Pau Miquel després d’exemplificar què era un intercanvi i què era una compensació.
En l’aute de processament, “els fets estan ben narrats, però (a l’operativa) li dóna un nom que no correspon (compensació en lloc d’intercanvi) i li vincula les perversions que pot tenir la compensació. I no es feia així!”
Una cosa que ha deixat ben clara l’ex-CEO de BPA és que en un intercanvi d’efectiu entre comptes el banc té perfectament identificades les dues potes de l’operació, perquè solen ser dos clients de la mateixa entitat. Per tant, l’operació “té el 100% de traçabilitat” i a nivell de control intern hi ha una connexió evident i inqüestionable entre les dues potes de l’intercanvi. “No desvinculo res artificialment ni uso cap subterfugi ni estic forçant res. Estic fent quelcom molt natural”, ha assegurat Miquel, que ha lamentat algunes de les explicacions de la UIFAnd i ha assegurat que l’INAF tenia molt més clar el concepte.
El bancari també ha explicat que en l’aute de processament, “els fets estan ben narrats, però (a l’operativa) li dóna un nom que no correspon (compensació en lloc d’intercanvi) i li vincula les perversions que pot tenir la compensació. I no es feia així!”, ha afirmat l’ex-màxim responsable executiu de BPA tot explicant després que “els intercanvis d’efectiu entre comptes de clients tenen tots els mecanismes de control”. Una altra cosa eren les compensacions, on hi ha un tercer desconegut. Però aquesta no era l’operativa que duia a terme BPA.
I Joan Pau Miquel ha recorregut a l’exemple de Rafel Pallardó -gairebé amb reprimenda per part del president del tribunal, Enric Anglada, per posar sempre el mateix actor dalt l’escenari; deu ser perquè realment es tracta d’un judici sobre la causa general i no pas en relació amb el ‘cas Gao Ping- per posar els tres escenaris que tenia per, amb diner en efectiu a Barcelona, pagar una factura a la Xina via Andorra. Fer un ingrés directe i presencial i una transferència posterior. Fer un intercanvi i la posterior transferència també ordenada per ell. O compensar. Hi va haver ‘personal’ de l’entorn de l’empresari xinès que hauria provat el tercer escenari. I quan va ser descobert, BPA li va tallar les ales. Aquí acabava la lliçó. Per aquest dimarts. El dimecres de revetlla continuarà.
Comentaris