Una dona acusa la CASS de deixar-la sense pensió a Espanya i la Justícia l’acaba culpant a ella

Es tracta d’un contenciós administratiu derivat de la malaurada mort d’un treballador de Saetde en accident laboral el 19 de gener del 2020 a les pistes del Pas de la Casa

Una imatge de la Seu de la Justícia.
Una imatge de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

La vídua d’un conegut treballador de Saetde que malauradament va perdre la vida en un accident laboral la matinada del 19 de gener del 2020 a les pistes d’esquí del Pas de la Casa no podrà percebre la pensió que inicialment li havia reconegut l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) espanyola i, a més, haurà de tornar de la seva butxaca les primeres prestacions que havia percebut. La dona acusava la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) de ser la responsable de tot plegat i ara els tribunals acaben d’atribuir-li a ella la responsabilitat.

Arran de la malaurada defunció, i com que el canoner mort havia cotitzat prèviament a l’Estat espanyol, la vídua va activar les peticions de pensió tant davant la Seguretat Social andorrana com l’espanyola, que davant una mort ordinària, per dir-ho d’alguna manera, i en funció dels temps de cotització, es reparteixen el càrrec de les prestacions a abonar, en aquest cas de viduïtat. Davant de la CASS la dona va advertir que es tractava d’una defunció per accident laboral però, suposadament, no va acreditar prou bé aquest fet.

-

Relacionat

La recerca del canoner accidentat mortalment al Pas ha trigat almenys quatre hores

L’INSS primer i la CASS després van reconèixer el dret a la prestació, cadascú amb les seves particularitats, però la Seguretat Social del Principat la va acordar per malaltia comuna o no generada per un accident laboral. L’afectada va recórrer aquesta decisió i va demanar a la CASS que admetés que havia estat una defunció arran d’un accident laboral. Una vegada facilitada la documentació exigida, la Seguretat Social va reconèixer que la mort havia estat deguda per un accident en l’àmbit del treball.

Com passa en aquests casos, en estimar la petició de la vídua, la CASS va comunicar el nou escenari a l’INSS i a partir d’aquí van venir els problemes grossos. I és que el conveni hispanoandorrà en matèria de Seguretat Social imposa que en cas d’accident laboral, tota la responsabilitat en matèria de prestacions recau en l’Estat on la víctima, el difunt, té subscrit el contracte quan mor. Per tant, corresponia a la CASS assumir tot el que pertoqués.

Si la demandant “considerava que l’accident que va patir el seu marit era laboral, no hauria d’haver sol·licitat a l’INSS el reconeixement d’una pensió de viduïtat, pensió que no era possible que li abonés l’INSS a la vista del repetit conveni”

Conseqüentment, l’INSS va deixar sense efecte el reconeixement de la pensió inicialment atribuïda i li va reclamar a la vídua el retorn d’allò ja percebut entre el 20 de gener i el 31 de juliol del 2020, uns 5.425 euros que havia de retornar en 30 dies. La dona va iniciar un procés judicial a Espanya que va perdre davant un jutjat social. I també va iniciar una reclamació administrativa contra la CASS considerant que la seva actuació defectuosa li havia comportat un greuge.

Entenia la demandant que com que no va reconèixer d’entrada la defunció per raons laborals, això li estava ara perjudicant i, en conseqüència, exigia a la CASS que es fes càrrec de les despeses d’advocat que havia tingut a Espanya, que assumís els 5.425 euros que li exigia l’INSS i que sumés a les prestacions que ja li reconeix per viduïtat a Andorra allò que l’INSS havia inicialment atorgat a l’Estat espanyol.

Però la CASS s’hi va oposar i va venir a dir, en tot cas, que si en tenia que hi havia hagut un mal funcionament seu i, per tant, de l’administració, hauria d’haver fet la reclamació de responsabilitat patrimonial escaient i que no va promoure. Per la resta, els tribunals entenen que no hi ha cap error de la CASS sinó que totes les ‘mogudes’ que hi ha pogut haver deriven de l’aplicació del conveni interestatal en matèria de Seguretat Social.

Els serveis d'emergència al lloc dels fets el dia de l'accident.

Relacionat

Toc d’atenció a la Batllia per tenir al calaix la investigació de la mort d’un empleat de Saetde

En efecte, en una sentència recentment dictada per la sala administrativa del Tribunal Superior, els magistrats conclouen que si la demandant “considerava que l’accident que va patir el seu marit era laboral, no hauria d’haver sol·licitat a l’INSS el reconeixement d’una pensió de viduïtat, pensió que no era possible que li abonés l’INSS a la vista del repetit conveni”. La resolució també manté que “en qualsevol cas, la decisió de la CASS d’atorgar una pensió de viduïtat per accident no laboral, fou revocada per la pròpia CASS per la resolució de data 8 de juliol del 2020 per la qual la CASS va decidir estimar el recurs presentat”.

La sala afirma que “tampoc es pot entendre que hagi estat la CASS qui va induir a engany a la demandant, com s’al·lega al recurs d’apel·lació, compte tingut que l’agent sempre ha defensat que l’accident que va patir el seu marit era laboral i, tot i això, va sol·licitar a l’INSS una pensió de viduïtat el 6 de febrer del 2020, és a dir, amb anterioritat a la decisió de la CASS de reconèixer una pensió per malaltia comuna o accident no laboral”. En conseqüència, desestima la demanda de la vídua, que també té accions endegades per la via penal en relació amb l’empresa que tenia contractat el seu difunt marit.

Comentaris (2)

Trending