El difunt, de 51 anys i treballador de Saetde, feia un reconeixement de les instal·lacions de matinada -era especialista en el maneig dels canons de neu- i per causes que justament la investigació judicial haurà d’acabar d’aclarir va patir un accident amb la moto de neu amb què es traslladava per fer la supervisió de la maquinària. Se’l va trigar a localitzar ja accidentat i quan se’l va traslladar a l’hospital ja no es va poder fer res per salvar-li la vida.
Temps després, el 26 d’octubre del 2020, la vídua va presentar una querella criminal per la comissió d’uns presumptes delictes d’homicidi per imprudència professional greu i d’omissió del deure de socors contra diversos treballadors de Saetde i, solidàriament, contra la companyia d’assegurances d’aquesta entitat. Es van anar fent tot un seguit de tràmits però des de l’octubre de l’any passat, tot ha quedat parat. I això és el que lamenta el TC, que avala el criteri defensat també per la fiscalia.
La vídua del malaurat treballador de Saetde defensava que s’havia vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, a un procés degut i de durada raonable. L’Alt tribunal només considera que s’ha vulnerat la darrera de les qüestions plantejades. En la fonamentació de la seva resolució, el TC recorda que la jurisprudència del tribunal, “incorporant la del Tribunal Europeu dels Drets humans, ha establert que el temps de durada d’un procés és un concepte jurídic indeterminat que s’haurà d’integrar en cada cas concret”.
“Cap d’aquestes circumstàncies que poden justificar que una durada, en principi llarga, pugui ser considerada raonable, concorren en aquest cas, de manera que la demora en la tramitació pugui ser considerada admissible”
I a partir d’aquí s’estima que “per valorar la dilació poden ser tingudes en compte circumstàncies com poden ser: a) la complexitat del litigi; b) els marges ordinaris de duració dels processos del mateix tipus; c) l’interès que arrisca el demandant d’empara; d) la seva conducta processal; i, e) l’actuació dels òrgans judicials concrets o del sistema judicial general”. I el TC deixa clar que “cap d’aquestes circumstàncies que poden justificar que una durada, en principi llarga, pugui ser considerada raonable, concorren en aquest cas, de manera que la demora en la tramitació pugui ser considerada admissible”.
El tribunal recorda que “el litigi no és complex, la durada de les diligències prèvies excedeix els marges ordinaris, a la part recurrent no se li pot retreure, ans al contrari, cap conducta dilatòria i no és precís atribuir una concreta responsabilitat a l’òrgan judicial. En aquest sentit és de remarcar que el ministeri fiscal, tant en el seu escrit d’al·legacions com en el de conclusions, considera que efectivament s’ha produït una dilació indeguda que fixa específicament el període transcorregut des del 28 d’octubre del 2021 fins a la data de la interposició del recurs d’empara”.
I recorda la sentència que en el cas concret, en la investigació que cal fer sobre l’accident laboral, la dilació, la tardança en actuat, pot tenir efectes nocius sobre eventuals proves. “Cal subratllar l’especial interès que arrisca el demandant d’empara a causa de la dilació indeguda. Almenys algunes de les diligències sol·licitades poden perdre virtualitat en funció del retard en la seva pràctica, com ha tingut cura de manifestar en els diferents escrits en els quals ha insistit en la necessitat d’una pràctica immediata i així ho ha manifestat també el ministeri fiscal en les seves al·legacions”.
En fi, es reconeix que la investigació per aquell luctuós accident laboral mortal s’està demorant de manera innecessària i, en conseqüència, obre la porta a la recurrent en empara, a la companya del difunt, a percebre una indemnització per la vulneració del dret constitucional, que res té a veure amb el fons de la qüestió ni, per tant, amb la causació de l’accident.
Comentaris (3)