D’aquesta manera el Tribunal Constitucional (TC) refusa el recurs d’empara presentat pel grup parlamentari de Terceravia en relació amb la tramitació del projecte de llei, ara ja llei, de mesures relatives a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania. No només això, l’Alt tribunal, generalitzant la seva sentència recentment dictada, avala l’ús de l’extrema urgència i necessitat al qual darrerament tant a recorregut el Govern, com si d’un decret llei, format que no preveu la legislació andorrana però sí altres jurisdiccions properes, es tractés. El TC deixa en el terreny polític, per dir-ho així, la qualificació de la tramitació legislativa.
“La decisió de la Sindicatura respecte de la tramitació d’un projecte de llei pel procediment comú o pel procediment d’extrema urgència i necessitat constitueix una decisió política que s’inclou dins de les competències de la Sindicatura, de manera que un control sobre l’oportunitat d'aquesta decisió comportaria la ingerència del Tribunal Constitucional en quelcom que no li es propi”
De fet, en puresa, i donant la raó a la síndica general, Roser Suñé, en les seves al·legacions al recurs presentat per la formació liderada per Josep Pintat, el Tribunal Constitucional desestima l’acció de Terceravia ja abans d’entrar a analitzar el fons de la qüestió. L’Alt tribunal confirma que la formació no va esgotar tots els mecanismes que tenia al seu abast, a nivell parlamentari, per fer sentir la seva veu. I es que seguint el reglament del Consell, just abans del debat de la llei en qüestió, Terceravia, recorda la sentència, hauria pogut promoure una moció per posar a votació si el text calia tramitar-lo per l’extrema urgència o no.
La formació de Pintat, Joan Carles Camp i Oliver Alís al·legava, entre altres casos, l’abús electoralista del mecanisme de l’extrema urgència per una qüestió que no requeria tanta excepcionalitat. I recorrent a aquesta eina legislativa, els parlamentaris, que també consideraven que s’esqueia la consulta preceptiva al Consell Econòmic i Social (CES) i no s’hauria fet, denunciaven que s’aparta una part de la població, a través de la seva representació, del debat sobre la matèria, ja que la tramitació urgent retalla en gran part el procés de discussió legislatiu.
Entrant en el fons de la qüestió, el Constitucional manté que “la decisió de la Sindicatura respecte de la tramitació d’un projecte de llei pel procediment comú o pel procediment d’extrema urgència i necessitat constitueix una decisió política que s’inclou dins de les competències de la Sindicatura, de manera que un control sobre l’oportunitat d'aquesta decisió comportaria la ingerència del Tribunal Constitucional en quelcom que no li es propi, com son les decisions o les resolucions adoptades pels òrgans parlamentaris en el si de les seves competències”.
JUSTIFICACIÓ
Terceravia, és clar, al·legava que no només la utilització de la tècnica legislativa emprada no era l’escaient sinó que no s’havia motivat perquè calia recórrer a aquell mecanisme procedimental. Però respecte d’això, el TC sentencia que “la no concurrència de les circumstàncies per tal de declarar-la o el fet que part del Projecte de llei no respongui a aquestes, s’ha d’exposar que la Sindicatura es l’òrgan parlamentari a qui corresponen les funcions de qualificació, d’admissió i de tramitació de les iniciatives parlamentàries. La consideració que concorre una situació d’extrema urgència i necessitat és una potestat del Govern (article 60 de la Constitució) i la Sindicatura porta a terme una verificació formal -i no de fons- sobre la iniciativa presentada i la seva admissió”.
I acaba resolent el Constitucional que “en aquest control formal que ha efectuat la Sindicatura, davant la petició del Govern d’aquesta tramitació urgent, no s'observa cap resolució que incorri en una errada patent o manifesta, ni tampoc s'ha dictat cap resolució arbitrària, il·lògica o no raonable, de manera que també des de l'òptica del control excepcional d'aquest Tribunal Constitucional, el recurs d'empara ha de ser refusat”.
Comentaris (5)