L’Alt tribunal ha admès el recurs d’empara de Campos, que al·lega una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, “en la seva vessant al dret a la defensa, al procés degut i el dret al sufragi reconeguts en l’article 10 de la Constitució. Les anteriors resolucions judicials també es troben en directa i absoluta contradicció amb el dret de tota persona a que la seva causa sigui vista equitativament per un tribunal independent i imparcial establert per la llei, que decideixi, sigui controvèrsies sobre drets o obligacions de caràcter civil, de disposar del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa establerts en els articles 6.1, 6.3 i 17 de la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de data 4 de novembre de 1.950 i l’article 3 del Protocol número 1 a la Convenció (Dret a eleccions lliures)”.
Tot plegat va, doncs, lligat a aquella denúncia de possibles anomalies en el vot per dipòsit judicial i les decisions que posteriorment han anat adoptant els tribunals ordinaris, que a partir d’anàlisis profundes ha arribat a concloure de manera molt extensa que el procediment, que pot presentar algunes deficiències de forma, va funcionar correctament i amb plenes garanties. Per Campos continua dubtant del procediment i, també, de la forma com els tribunals han arribat a les conclusions a que han arribat.
Comentaris (6)