L’atac a la sobirania andorrana, que és una de les derivades de la denominada ‘Operació Catalunya’ i que també es coneix com a ‘cas Rajoy’ perquè entre els investigats a Andorra hi ha l’expresident espanyol Mariano Rajoy i diversos alts càrrecs del seu govern -com els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro o l’exsecretari d’Estat Francisco Martínez- i també dirigents policials com els ja citats o altres (des d’Eugenio Pino a Marcelino Martín Blas), està curiosament aturada des de fa molt temps. I ni tan sols la fiscalia andorrana, que en pro de la defensa dels interessos de l’Estat hauria de ser proactiva, no mou fil.
D’aquí que veient les confessions fetes, i “quedant acreditat no solament el fet que l’Estat espanyol per via dels seus emissaris va contactar amb qui en aquells moments eren CEO i accionista de BPA, sinó també la voluntat persistent d’insistir en aquest contacte amb la finalitat d’obtenir informació, i això mitjançant unes amenaces i coaccions que, de la mateixa manera i per la mateixa via, queden acreditades” es reclama a la batlle instructora que “procedeix donar un impuls efectiu a la investigació, evitant més dilacions i promovent amb la màxima celeritat les diligències que siguin pertinents per esclariment dels fets”.
I no només això. També es considera molt pertinent, vistes les explicacions fetes per Villarejo tan en seu judicial andorrana, com, parcialment, entenent tota la moguda que hi va haver entorn a la necessitat d’accedir als comptes bancaris de dirigents polítics catalans, que la batlle requereixi “a la UIFAnd i a l’AFA per tal que aportin còpia de totes les comunicacions trameses i rebudes, correus electrònics, notes informatives i qualsevol altra documentació, intercanviada entre elles i amb el Sepblac i el FinCEN durant el període que va de gener del 2013 al desembre del 2015, en relació amb les entitats BPA i Banco Madrid”.
Aquestes peticions les han fet dos dels màxims representants de BPA i llavors, les dues persones de l’entitat bancària que van rebre les advertències amenaçadores de la policia espanyola, el llavors màxim accionista del banc Higini Cierco i qui era el CEO de l’entitat Joan Pau Miquel. A través de la seva representació lletrada en la causa de l’atac a la sobirania andorrana o ‘cas Rajoy’, han fet arribar un escrit a la batlle instructora en què s’aporta la transcripció de la declaració de Celestino Barroso durant la vista del ‘cas Pujol’ i es fan altres consideracions d’interès i que justifiquin que s’acceleri una investigació que, curiosament, després d’avançar molt es va aturar en sec. Com si no interessés ni a Espanya… ni a Andorra.
CONSIDERACIONS
En els escrits fets arribar a la batlle instructora del ‘cas Rajoy’ es deixa clar que la gravació amb les advertències amenaçadores que Barroso hauria fet a Joan Pau Miquel el de 2 de juny del 2014 i el SMS que es van aportar a la causa són “un principi de prova sòlida, directa i singularment rellevant dels fets denunciats, en la mesura en que permeten acreditar de manera objectiva, no solament l’existència de contactes amb els meus dirigents de BPA, sinó també el seu context, contingut i sobretot la finalitat perseguida”.
La gravació “reflecteix el contingut i el to emprat i la reiteració de SMS posa de manifest la persistència d’aquest interès i la continuïtat de la pressió exercida, de manera que, conjuntament considerats, ambdós elements conformen un material probatori coherent, convergent i plenament idoni” i tot plegat encara agafa més força amb les manifestacions de Barroso en seu judicial espanyola. Amb explicacions especialment rellevants perquè corroboren “de manera directa, l’existència d’un apropament orientat a obtenir una trobada i a traslladar als querellants un missatge de clara pressió, vinculat a la situació de Banco Madrid i a l’oferta d’una eventual intervenció favorable condicionada a aquella entrevista”.
Es manté que la declaració de Barroso dona encara més força a la gravació ja molt evident que es va aportar a la causa i que evidencia advertències amenaçadores a dirigents de BPA amb un oferiment a canvi d’informació bancària
Alhora també es dona un molt alt valor a la intervenció, com a testimoni en aquesta ocasió, de Villarejo en la causa andorrana. En la derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’. Els escrits enviats a la instructora de la causa fa esment a les “referències expresses a intervencions atribuïdes al CNI i a altres actuacions vinculades a la UIFAND, extrems especialment rellevants a efectes d’identificar possibles fonts documentals” que hauria fet Villarejo durant la seva declaració. “Com sigui que la documentació en poder del CNI està subjecta a confidencialitat i reserva per estar estretament vinculada a la seguretat de l’Estat (espanyol), es descarta, en aquesta fase processal, qualsevol expectativa real d’obtenir-ne directament informació”, s’indica.
Però per això “resulta doncs necessari explorar vies alternatives d’investigació que permetin accedir indirectament a elements de contrast objectiu”. I “tot plegat al marge de les comissions rogatòries internacionals que es troben en curs d’execució, sabedors de que aquests mecanismes de cooperació entre autoritats estrangeres presenten, per la seva pròpia naturalesa, una especial lentitud i complexitat i que, tot sovint, es veuen entorpides per traves, resistències i obstacles que dilaten o dificulten la seva pràctica”. Però aquestes complexitats no poden anar en contra de la investigació. Vaja, que no es vulgui aclarir què coi va passar realment.
“Entenem que aquesta dificultat no pot convertir-se en una justificació general de la paralització o el decaïment de la instrucció en aquells extrems que sí depenen directament de l’autoritat judicial andorrana, que poden ésser acordats i practicats dins de la pròpia jurisdicció i contribuir de manera efectiva i immediata a l’avanç de la investigació”. D’aquí que es demani a la batlle que ja que la fiscalia no es mou, quan per la defensa de l’Estat ho hauria de fer, doncs que sigui la instructora que sol·liciti totes les diligències que escaigui per aclarir els fets.
Comentaris (1)