En haver passat tants anys, la pena de presó és condicional. Tres anys per a cadascun d’ells. No hauran de trepitjar la presó, evidentment. Però sí satisfer una multa de 120.000 euros, l’un; i de 60.000 euros, l’altre. La diferència rau en el fet que el primer va obtenir un major benefici pel rentat de diners. Producte de les comissions que percebia de la ‘branca financera’ del grup de narcotraficants internacionals, el principal empresari condemnat va percebre en aquell moment diversos milions de pessetes. El segon dels condemnats, que era soci del primer en alguns projectes empresarials, hauria percebut unes 200.000 pessetes perquè només hauria participat en un parell d’ocasions de forma directa en tot plegat.
En ser els fets tan antics, els ara condemnats, que tenien la causa oberta des de principi de segle, s’han beneficiat del Codi penal del 2005 amb els mecanismes processals actuals, com l’acord de conformitat, que va evitar com aquell qui diu que el judici fos públic, malgrat que formalment hi va haver vista. La sentència es va dictar el passat 14 de setembre i s’ha publicat recentment. El principal empresari condemnat, que tenia comptes a tots els bancs del país, tenia vincles molt clars amb una dona nascuda el 1955 a Tàrrega i que liderava el grup de blanquejadors de diners d’una banda de narcotraficants que introduïa cocaïna colombiana en diversos països d’arreu del món. I especialment a Espanya.
“Aprofitant-se de la seva qualitat d’ésser un important empresari del país, i juntament amb el seu soci i segon processat ingressaren als seus comptes personals i professionals diners en efectiu, majoritàriament en pessetes però també en dòlars americans i fins al total de més de 600.000.000 de pessetes”, recull la sentència de conformitat dictada pel Tribunal de Corts
La dona en qüestió, i altres integrants del grup, entre els quals un empleat de la sucursal del BBVA a la Seu d’Urgell, per on passaven també molts dels diners que es ‘rentaven’, van ser condemnats per l’Audiència nacional espanyola el 2003. En concret, i com a cervell de la trama, la dona en qüestió, que va ser detinguda el 19 de juliol de 1999 i duia una pistola semiautomàtica al damunt en el moment de l’arrest, va ser condemnada a un total de 13 anys de presó per sengles delictes contra la salut pública, el blanqueig de diners i la tinença il·lícita d’armes.
La banda liderada per la targarina cobrava entre un 8 i un 9,5% dels fons que transferia, especialment, cap als Estats Units. I que ho feia, en part, gràcies a la col·laboració dels constructors andorrans, que cobraven 100.000 pessetes tot sovint per cadascuna de les operacions. El principal empresari andorrà ara condemnat pel Tribunal de Corts actuava com a home ‘pont’ o ‘palanca’ i transferia diners a societats pantalla dins mateix del país o cap a fora, en jurisdiccions estrangeres.
Segons estableix al sentència ara publicada, la documental obrant en autes, en concret els informes elaborats per la policia el 5 de desembre del 2000, el 19 d’abril del 2001 i 23 de desembre del 2003, evidencien que durant l’any 1998, el processat i ara principal empresari condemnat “aprofitant-se de la seva qualitat d’ésser un important empresari del país, i juntament amb el seu soci i segon processat ingressaren als seus comptes personals i professionals diners en efectiu, majoritàriament en pessetes però també en dòlars americans i fins al total de més de 600.000.000 de pessetes”.
Aquests diners, “o bé els retiraven en efectiu de forma pràcticament immediata, o bé els transferien a societats ‘pantalla’, a fi que fossin confosos amb els diners derivats de les seves activitats comercials, i a fi d’ocultar-ne l’origen i dificultar-ne la traçabilitat donat que aquest diners provenien de les activitats delictives dutes a terme per la organització criminal liderada per la dona targarina i en particular del tràfic de drogues, i per quines activitats de dissimulació dels fons, aquella dona pagà als processats (i ara condemnats) diverses comissions”.
‘MODUS OPERANDI’
El ‘modus operandi’ del grup criminal, com recull la sentència del Tribunal de Corts, era el següent: primer la dona targarina (o diferents persones per encàrrec d’aquesta) recollien els diners en efectiu (normalment en pessetes) provinents del narcotràfic a Madrid (Espanya) i els transportaven a Andorra; part d’aquests diners en efectiu tornaven a sortir d’Andorra i una altra part es quedaven al Principat i s’ingressaven en un compte bancari en pessetes per part de testaferros o prestanoms de l’organització criminal; acte seguit es convertien les pessetes en dòlars americans (USD) i s’ordenava, de manera immediata, una transferència al destí indicat per l’organització liderada per la condemnada per l’Audiència espanyola el 2003, essent majoritàriament aquests comptes d’entitats bancàries estatunidenques”.
Les primeres indagacions de la policia són, com a mínim, de l’any 2000, i la dona que liderava el grup blanquejador i que pagava una comissió als empresaris andorrans ja va ser condemnada el 2003 per l’Audiència espanyola
Durant l’any 1998, el principal empresari andorrà ara condemnat “ingressà als seus comptes personals i professionals els diners en efectiu, majoritàriament en pessetes, d’origen delictiu provinents de l’organització criminal liderada per la dona targarina amagant el seu origen delictiu i impedint la seva traçabilitat, introduint-los al sistema financer amb aparença de licitud i legitimitat, aprofitant que aquests diners podrien ésser confosos amb els derivats de la seva pròpia activitat lícita”.
Manté en els fonaments de fet la sentència que ja ha guanyat fermesa que “seguint les indicacions de l’organització i el ‘modus operandi’ per blanquejar diners ans esmentat, després d’ingressar els diners en efectiu en pessetes que l’organització criminal lliurava a l’empresari andorrà, aquest ho convertia a dòlars americans per ésser aquests immediatament transferits a comptes dels Estats Units a través d’operacions financeres sense lògica comercial o econòmica més enllà de la simple confusió del veritable origen dels diners ingressats”.
D’aquesta manera, “els diners en efectiu ingressats romanien breus períodes de temps en els comptes del constructor andorrà, actuant aquest com a persona interposada de l’esmentada organització criminal amb la intenció que els diners en efectiu provinents del narcotràfic fossin confosos amb els diners provinents de la seva activitat comercial, dificultant la seva traçabilitat i amagant el seu veritable origen”. En fi, que feien una operativa financera pont per la qual 25 anys després han estat condemnats.
Comentaris (33)