Clam contra la fiscalia pels ‘bloquejos polítics’ de fons d’empresaris de l’Amèrica Llatina

Com a mínim un inversor panameny es planteja promoure una acció de responsabilitat contra l’Estat andorrà per la ‘tossuderia’ d’Alberca, a partir dels seus lligams amb controvertits procuradors sud-americans, de mantenir comptes congelats

Comentaris

Kenia Porcell i Alfons Alberca en la visita que la primera va fer a Andorra.
Kenia Porcell i Alfons Alberca en la visita que la primera va fer a Andorra. ARXIU

La ‘tossuderia’ de la fiscalia general -amb el beneplàcit posterior de la Batllia- de mantenir bloquejats sine die diners d’empresaris de diferents països americans a partir dels vincles controvertits que Alfons Alberca té o ha tingut amb polèmics procuradors, fiscals, de països com Panamà està causant un fort malestar entre aquest grup d’empresaris. Alguns d’ells plantegen accions judicials per reclamar el perjudici que el ministeri públic andorrà els estaria causant.

És el cas del germà d’un ex-alt càrrec del govern panameny quan el president d’aquell país centre-americà era Ricardo Martinelli. Arran de les guerres polítiques hagudes amb l’arribada al poder de Juan Carlos Varela aquell empresari va arribar a ser detingut en relació a un cas de blanqueig que s’hauria suposadament comès al tomb de la Caja de Ahorros de Panamá. Però mentre que en aquell país totes les causes diligències obertes contra aquell empresari ja estan arxivades, al Principat se li mantenen els comptes bloquejats. I d’això en fa gairebé quatre anys.

Per mirar de justificat part d’algunes de les derivades del ‘cas BPA’, Alberca hauria travat amistat amb diversos col·legues d’Amèrica Llatina. Com la qui va ser procuradora general de Panamà Kenia Porcell. Les fonts consultades no dubten en qualificar les fiscalies com “el braç jurídic armat dels governs”. I suposadament, si el fiscal general del Principat necessitava cooperació a Panamà o a on fos pel ‘cas BPA’, després aquells països s’ho cobraven de la mateixa manera. Amb el que es consideren ‘bloquejos (de fons) polítics’ que no s’han dut pas sempre a terme a BPA. N’hi ha a Crèdit Andorrà o a Andbank. Amb la diferència que en aquests darrers casos, els bancs no n’han patit cap conseqüència.

Si el fiscal general del Principat necessitava cooperació a Panamà o a on fos pel ‘cas BPA’, després aquells països s’ho cobraven de la mateixa manera. Amb el que es consideren ‘bloquejos (de fons) polítics’ que no s’han dut pas sempre a terme a BPA. N’hi ha a Crèdit Andorrà o a Andbank

En el cas de l’empresari panameny que està decidit a promoure una acció de responsabilitat contra l’Estat perquè el bloqueig que se li manté a Andbank ja fa gairebé quatre anys que dura i més enllà de no poder disposar dels diners travats ha patit un perjudici de més d’1,5 milions d’euros, la causa que se li va obrir al Principat per justificar que se li congelaven els seus fons es va basar en tres retalls de premsa d’unes causes que, a Panamà, ja s’han arxivat. “No hi ha mesura contra l’empresari en aquell país”, han indicat les fonts.

L’empresari que se sent altament perjudicat -encara recentment se li ha confirmat que no se li pensen destravar els fons- és germà d’un ex-alt càrrec del govern Martinelli. El seu successor, Juan Carlos Varela, va atacar els predecessors per totes les vies que va poder. I així hauria buscat la col·laboració de la procuradoria general. Alberca i Porcell van mantenir al seu dia diverses reunions i viatges. Un cap allà, l’altra cap aquí. I com el denominat ‘VarelaLeaks’ (la filtració de tot de WhatsApps enviats per l’ara ja expresident Varela) hauria evidenciat, el bloqueig dels diners de l’empresari, el novembre del 2017, hauria estat qüestió d’hores, de dies. Cooperació directa entre fiscalies i comunicació de Porcell a Varela que la feina ja estava feta.

La persecució política a Panamà s’hauria anat atenuant els darrers temps. Però el bloqueig dels diners a Andorra continua. El cas que ara transcendeix, asseguren les fonts, no és l’únic. Quan a la fiscalia, per les seves ‘guerres’, li convé posar pals a les rodes, és qüestió de pocs dies, de moments. En cas contrari pot ser tot un suplici. “Tot plegat és una guerra política i l’empresari en qüestió n’és una víctima més”, lamenten les fonts, convençudes que més aviat o més tard serà l’Estat andorrà qui n’acabarà pagant les conseqüències en forma d’indemnitzacions pels perjudicis causats per la praxi del ministeri fiscal.

Comentaris (7)

Trending