En efecte, Font va acudir al Constitucional per fer una doble demanda. Una, que se l’havia privat d’un procés de durada raonable. L’altra, que no havia pogut gaudir d’un procés degut perquè la sentència que resolia el plet laboral acabava amb una solució incongruent, que era fixant una indemnització corresponent a una mensualitat quan aquesta compensació no havia estat mai demanada pel recurrent. Font, que va rebre més de 80.000 euros quan va ser liquidat, pretenia 211.000 euros.
La demanda per acomiadament improcedent la va presentar l’antic executiu del SAAS el març del 2017 i no es va resoldre del tot fins al desembre del 2022. Aquest termini, segons el Constitucional, és excessiu. Per aquest motiu, reconeixent la vulneració de la durada raonable, li obre la porta a Font a obtenir una nova indemnització per aquest concepte. La quantitat l’haurà de fixar, si ho demana explícitament el recurrent, el plenari del Tribunal Superior. Són indemnitzacions que solen oscil·lar entre 2.000 i 6.000 euros. Però caldrà veure què acredita Quirze Font.
Quant a la indemnització fixada per l’acomiadament indegut, el recurrent posa en relleu que no havia demanat mai que la indemnització s’elevés a una sola mensualitat del seu salari. Per tant, la decisió hauria estat injustificada i incongruent, segons el recurrent. Però segons l’Alt tribunal, “analitzant els perjudicis invocats pel recurrent i acceptant el perjudici vinculat al comportament del director general del SAAS entre desembre del 2016 i gener del 2017 i fixant la indemnització en 7.000,00 euros, corresponent a un salari mensual”.
La sala civil, resol el Constitucional, “no s’ha pronunciat ultra petita, ja que la petició del recurrent tenia per objecte la determinació dels perjudicis derivats del seu acomiadament i la indemnització corresponent”. I en aquest sentit no dóna la raó al recurs promogut per Quirze Font.
Comentaris