La CASS haurà de retornar diners a un administrador a qui va obligar a cotitzar com a autònom

L’home no percebia cap remuneració pel càrrec, fet que havia demostrat amb un acord de la junta general que, però, la companyia considerava insuficient, tot remetent-se a uns estatuts o no hi figurava concretament que no es pagués aquesta tasca

Una imatge de l'accés principal a la CASS.
Una imatge de l'accés principal a la CASS. Toni Solanelles

La Llei de la CASS estableix que els administradors de les societats han de cotitzar com a autònoms sempre que no siguin assalariats de l’empresa. Una de les possibles excepcions és el fet que no es percebi per aquesta tasca cap remuneració. Qui ha de demostrar aquesta darrera condició és el mateix interessat. Ara, la justícia, i més concretament el Tribunal Superior, ha establert que la forma de fer-ho pot ser més àmplia que la que va ser establerta per reglament per la companyia, que exigia una còpia dels estatuts on quedés ben clar que no es cobraria per aquesta tasca.

Tot ve arran de la demanda judicial que va presentar, justament, l’administrador d’una societat arran que la CASS li denegués una exempció de cotització com a treballador per compte propi, l’agost del 2020. A la Batllia, va guanyar la batalla. En primera instància, la Justícia va donar-li raó: tenia dret a no pagar. A banda, es va condemnar la CASS a tornar-li les quotes ja cobrades.

La parapública no hi va estar d’acord i va recórrer al Superior. Entenia que cal considerar que “si els estatuts de la societat no estableixen de forma expressa la gratuïtat del càrrec d’administrador, aquest ha de cotitzar”. En canvi, l’altra part defensava que s’havia de permetre tenir més formes de provar que la tasca que es fa al capdavant d’una societat no és remunerada. En el seu cas, havia presentat una certificació d’un acord adoptat en la junta general on es remarcava que seguiria al càrrec “sense percebre cap tipus de retribució fixa o variable ni cap tipus de compensació”.

La sentència recorda que la mateixa Llei de la CASS “permet així que la gratuïtat del càrrec s’acrediti no només amb les previsions estatutàries sinó també pels acords socials de la societat”. Desestima així la pretensió de la companyia, que entenia  que aquesta situació es podia assimilar amb la fixada en la Llei de l’Impost de Societats pel que fa a si es poden deduir o no les remuneracions que es paguen a consellers i administradors. Aquest text, segons la parapública, sí que exigiria específicament que estiguin previstes als estatuts, un aspecte que, tot s’ha de dir, els magistrats tampoc acaben de veure clar.

En la sentència, els magistrats refermen la resolució inicial de la Batllia. Consideren que la documentació aportada per l’administrador “a manca de prova en contra, es considera suficient a l’hora d’acreditar que (...) no percep una retribució”. Per això, considera que cal refusar el recurs de la CASS que, per tant, no només deixarà de poder cobrar la cotització sinó que, a més, haurà de tornar-li els diners de les quotes ja pagades amb anterioritat a la resolució.

Etiquetes

Comentaris

Trending