De fet, l’embolic que hi ha entre el Constitucional i el Superior ve donat pel fet que l’Alt tribunal exigeix a la sala penal justificar millor perquè es decanta per aplicar el Codi penal del 2005 i no el del 1990 que considera la defensa dels condemnats que seria d’aplicació. El Superior manté que per qüestions de penalitat, beneficia més l’aplicació del Codi penal actual. Però el cas és que probablement, si s’apliqués el Codi penal del 1990, amb penes més altes, efectivament, per als casos de blanqueig, el comportament reprotxat al promotor immobiliari aragonès potser no podria ser considerat delicte.
I el cas fa una vintena d’anys que dura. Perquè la causa es va obrir el 2004 després que arran d’una casualitat per una gestió comunal, la UIFAnd descobrís que el promotor immobiliari, amb propietats a Andorra que també tenien a veure amb les seves dues exdones, que les gestionaven, estava empresonat en haver estat enxampat a l’aeroport de Barajas, on arribava amb un vol procedent de Santiago de Xile, amb sis quilos de cocaïna adherits al cos. Per aquell motiu, es va acusar l’home d’haver adquirit els immobles que tenia a Andorra -embargats tots ells, i amb l’amenaça cada cop més real del comís- de ser un producte del blanqueig del narcotràfic de droga. Els acusats sempre han defensat que els immobles a Andorra els van adquirir amb els diners obtinguts per la venda d'un important terreny a Saragossa.
I des del 2004 que han passat anys i panys fins ara, que hi ha el debat aquest sobre quin Codi penal és el d’aplicació. I el Tribunal Constitucional ha anul·lat per dos cops la sentència del Superior i els implicats persegueixen la nul·litat de la causa. O, com a mínim, que es resolgui que atenent al Codi penal del 1990, no hi ha delicte de blanqueig i, en conseqüència, s’absolgui als tres processats. La indignació dels implicats i del seu entorn familiar és majúscul. Com s’ha fet evident en la sala després de la notificació de la sentència.
I la voluntat, almenys expressada pels familiars, és d’elevar una queixa on escaigui, a nivell de mostrar l’enuig pel fet que el Superior ‘no creu’ el Constitucional i, després, fer els passos oportuns i que pertoqui per elevar el cas al Tribunal d’Estrasburg. De moment, però, Superior i Constitucional estan immersos en un bucle. En el peix que es mossega la cua. I, ara per ara, la situació no sembla pas canviar.
Comentaris