De fet, la causa que encara balla actualment a la Seu de la Justícia es va obrir el 2004. Temps després que les autoritats andorranes descobrissin que el titular de tot un seguit de pisos a Encamp i la Massana, especialment, estava empresonat a Espanya després que se l’enxampés a l’aeroport de Barajas tornant de Santiago de Xile amb uns quants quilos de cocaïna enganxats al cos. Llavors, a Andorra es van encendre les alarmes. Segur que tots aquells pisos havien estat adquirits gràcies a diners obtinguts del tràfic de droga. Però l’home, que ara ja fila la vuitantena, sempre ho ha negat. I sempre ha mantingut que els diners que va invertir almenys parcialment a Andorra eren producte de la venda d’uns terrenys a Saragossa. I que de viatge amb cocaïna només n’havia fet un en moment complicat de la seva vida i molt enganxat a consums de tota mena.
En fi, que fa uns mesos el Constitucional va ordenar a la sala penal del Superior que repetís la sentència i justifiqués perquè aplicava una llei penal i no l’altra. I avui que s’ha notificat la resolució repetida, tot plegat sembla que la sala ha desoït l’Alt tribunal. Aplica el Codi penal del 2005 perquè -suposadament- és més beneficiós per als processats. I en ares a aquest raonament, estima en part el recurs presentat contra la sentència del Tribunal de Corts i manté els anys de presó condicional, tres. Però rebaixa a la meitat, com ja va fer en la sentència anul·lada pel Constitucional, les multes. A l’home, intermediari i promotor immobiliari, li imposa un milió de multa i a les dones, a cadascuna, mig milió.
Però no s’aclareix de manera clara perquè s’opta pel Codi penal del 2005 quan els fets, tots, són anteriors i els implicats consideren que s’hauria d’aplicar la llei penal del 1990, que era molt més laxe quant al blanqueig. Tant els delictes origen com les conductes tipificades quedaven molt més obertes, era més complicat que el comportament d’una persona es pogués encabir en el blanqueig. Però el tribunal diu que les penes, els anys de presó, diguem-ho planerament, són superiors en el cas del 1990 que en el Codi del 2005. I que per això s’aferra a aquest darrer codi.
En fi, que el cas amenaça d’entrar en una mena de bucle com s’ha donat en altres situacions en què el Constitucional ordena al Superior, sense dir-ho del tot, que rectifiqui, i el Superior fa quatre retocs sense transcendència i es manté ferm en allò que suposadament hauria de modificar. I així va passant el temps i l’angoixa dels justiciables que, en aquest cas, a banda de multes econòmiques i anys de presó condicional, també ha suposat -o està en vies de suposar- la pèrdua d’un bon nombre d’immobles. Com a mínim una dotzena.
Comentaris (2)