La decisió judicial emesa aquest dimecres arrenca de l’intent del Govern, el juny del 2017, de registrar la marca Andorra davant la UE. En concret, llavors es va presentar una sol·licitud de registre a l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) que acabaria sent desestimada. El Govern pretenia que es reconegués com a marca el topònim Andorra per a un seguit de productes i serveis tals com les fotografies, els viatges, les activitats esportives o turístiques, el tabac o els tractaments de bellesa, entre molts altres en un llistat de prop d’una cinquantena d’elements. El ministre portaveu, Eric Jover ha explicat aquest dimecres que la inscripció de la marca ‘Andorra’ es va fer en totes les categories que existeixen (45), malgrat que del total es van acabar concedint 39 “i hi ha 6 que s’han quedat fora”.
La decisió judicial emesa aquest dimecres arrenca de l’intent del Govern, el juny del 2017, de registrar la marca Andorra davant la UE. La sol·licitud de registre va ser denegada per l’EUIPO el febrer de 2018
La sol·licitud de registre va ser denegada per l’EUIPO el febrer de 2018. Aquesta denegació va ser confirmada mitjançant una resolució de 26 d'agost de 2019. L’EUIPO va considerar en particular, d'una banda, que el signe seria percebut com a designació de l’origen geogràfic dels productes i serveis de què es tracta, o com el lloc on es prestarien aquests serveis. D’altra banda, el signe Andorra no tenia, al seu parer, caràcter distintiu, ja que informava simplement d’aquest origen geogràfic, i no de l’origen comercial particular dels productes i serveis designats.
El Govern va interposar davant del Tribunal General un recurs contra la resolució de l’EUIPO. Mitjançant la sentència d’avui, el Tribunal General desestima el recurs totalment. L’executiu al·legava en particular que Andorra no és un país conegut per la fabricació dels productes i la prestació dels serveis en qüestió, de manera que per al consumidor no hi ha cap relació actual o potencial entre els productes i els serveis en qüestió i la marca sol·licitada que permeti considerar que el terme Andorra indica una procedència geogràfica en el sentit del reglament. Però és just el contrari del que pensa Brussel·les.
El Tribunal General procedeix a examinar, en la seva resolució emesa aquest dimecres, el caràcter descriptiu de la marca sol·licitada en relació amb els productes i serveis en qüestió. Per això ha de determinar, per una banda, si el terme geogràfic que constitueix la marca sol·licitada és percebut com a tal i conegut pel públic pertinent i, per altra banda, si aquest terme geogràfic presenta o podria presentar en el futur un vincle amb els productes i serveis reivindicats.
Després d’un examen detallat, el Tribunal General conclou que el Govern d’Andorra “no ha aconseguit desvirtuar les apreciacions de l'EUIPO sobre el caràcter descriptiu de la marca sol·licitada en relació amb els productes i serveis de què es tracta i que l’EUIPO va entendre fonamentadament que aquesta marca no podia registrar-se, per tant, com a marca de la Unió”. Es tracta, efectivament, “d’un motiu de denegació absolut que justifica per si mateix que el signe no es pugui registrar com a marca de la Unió”.
D’altra banda, el Tribunal General considera que, en la seva resolució, l'EUIPO no va incomplir la seva obligació de motivació ni va vulnerar el dret de defensa ni va violar els principis de seguretat jurídica, igualtat de tracte i bona administració. Ara, el Govern té un termini de dos mesos i deu dies des de la notificació de la resolució per presentar, si escau, un recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia.
Comentaris (8)