Absolt el ‘motard’ resident a qui s’acusava d’haver lesionat amb un martell dos jugadors de rugbi

A partir de l’aparició de restes d’ADN del processat en el mànec de l’eina que es va trobar en les immediacions d’on hi havia hagut una baralla el maig del 2015 es van incriminar l’home jutjat fa unes setmanes

Sala de vistes del Tribunal de Corts i del Superior.
Sala de vistes del Tribunal de Corts i del Superior. ARXIU

El des de fa poc petit empresari del sector de l’electricitat i, alhora, ‘motard’ acusat d’haver lesionat a cops de martell, el maig del 2015, dos jugadors veterans de rugbi francesos ha estat absolt pel Tribunal de Corts, que no ha trobat elements prou sòlids com per considerar que el processat era realment la persona que va agredir els ciutadans francesos després d’una disputa que hi va haver en un local d’oci nocturn ara ja desaparegut a l’avinguda del Fener d’Escaldes i d’una batussa que va tenir lloc en les immediacions de la placeta Mestre Joan Roure.

Ja durant la vista, i malgrat que l’ADN de l’acusat va aparèixer o es va trobar en el mànec del martell que la policia va recuperar en una jardinera propera al lloc on hi va haver les agressions als turistes francesos, que formaven part d’un equip veterà de rugbi com s’ha dit, que havia vingut al Principat a jugar un partit amistós, van ser evidents els dubtes que hi havia sobre tot el cas. La defensa del processat va qüestionar la cadena de custòdia relacionada amb l’ADN.

Però no només això, el president de la sala el dia del judici, Josep Maria Pijuan, indirectament també va advertir situacions de la instrucció que evidenciaven, com a mínim, mancances. Els agredits havien descrit el seu agressor assegurant que portava un tatuatge d’unes determinades característiques a més a més de perilla. En certa manera, les dues característiques físiques o estètiques podien lligar amb l’acusat.

Imatge del local on es va iniciar l'incident, ara ja desaparegut.

Relacionat

De perilles, maneres de caminar, tatuatge tribal i l’ADN del martell

Però va resultar que mai durant la investigació s’havia comprovat si el tatuatge citat i el que lluïa l’home en un braç s’adeien, si responien al mateix. Va ser durant la vista que per primer cop el magistrat president, vist que el ‘tatoo’ no estava en cap lloc íntim del cos de l’home li va demanar si podia mostrar el dibuix que duu en un braç. I aparentment no era el de la descripció donada al seu dia.

Hi va haver tot d’elements que van fer aixecar com a mínim dubtes i vist també el temps passat, ara la sala, almenys en primera instància, ha decidit absoldre l’home, que més enllà de jugar-se una reclusió de sis mesos, sobretot s’exposava a una expulsió de quinze anys del país quan en porta més de 27 residint a Andorra, amb tota la vida muntada al Principat i sense cap altre previsió que no sigui viure i treballar al país.

Caldrà veure si la fiscalia, que demanava per a l’acusat trenta mesos de presó, dels quals sis de ferms com s’ha dit, uns 8.500 euros per diversos conceptes per a les dues víctimes principals i, sobretot, els quinze anys d’expulsió, recorre contra la sentència, que inicialment com a mínim l’implicat, va afirmar que ni tan sols havia estat present en la batussa que hi va haver en la discoteca i que va ser l’origen de l’enfrontament posterior, va rebre bufant.

Comentaris (2)

Trending